Mosasaure

Infotaula d'ésser viuMosasaure
Mosasaurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longitud18 m Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaMosasauridae
SubfamíliaMosasaurinae
GènereMosasaurus Modifica el valor a Wikidata
Conybeare, 1822
Nomenclatura
EpònimMosa Modifica el valor a Wikidata
Mida

El mosasaure (Mosasaurus) (del llatí Mosa, referent al riu Mosa, i del grec σαύρος sauros, ‘llangardaix’); ‘llangardaix del Mosa’) és el gènere tipus (exemple definitori) dels mosasàurids, un grup extingit de rèptils escatosos aquàtics. Va viure fa uns 82 a 66 milions d'anys durant les etapes Campanià i Maastrichtià del Cretaci superior.

Els primers fòssils de mosasaures coneguts per la ciència es van trobar com a cranis en una pedrera de guix prop de la ciutat dels Països Baixos de Maastricht a finals del segle xviii, que inicialment es pensava que eren els ossos de cocodrils o balenes. Una calavera descoberta al voltant de 1780, que va ser confiscada per França durant les guerres de la Revolució Francesa pel seu valor científic, va rebre el famós sobrenom de «gran animal de Maastricht». L'any 1808, el naturalista Georges Cuvier va concloure que pertanyia a un llangardaix marí gegant amb semblances amb els llangardaixos actuals, però que, d'altra manera, no s'assemblava a cap animal viu conegut. Aquest concepte va ser revolucionari en aquell moment i va ajudar a donar suport a les idees d'extinció que es van desenvolupar aleshores. Cuvier no va designar un nom científic per al nou animal, i ho va fer William Daniel Conybeare el 1822 quan el va anomenar «Mosasaurus» en referència al seu origen en dipòsits fòssils prop del riu Mosa. Les afinitats exactes del Mosasaurus com a escatòs segueixen sent controvertides, i els científics continuen debatent si els seus parents vius més propers són llangardaixos o serps.

Les interpretacions tradicionals han estimat que la longitud màxima de l'espècie més gran, M. hoffmannii, és de fins a 17,1 metres, el que el converteix en un dels mosasaures més grans, tot i que alguns científics consideren que això és una sobreestimació amb estimacions recents que suggereixen una longitud més propera a 13 metres. El crani de Mosasaurus estava equipat amb unes mandíbules robustes capaços de balancejar-se cap endavant i cap enrere i músculs forts capaços de mossegades potents utilitzant desenes de grans dents adaptades per tallar preses. Les seves quatre extremitats tenien la forma de pales robustes per dirigir l'animal sota l'aigua. La seva cua era llarga i acabava en un revolt cap avall i un tret semblant a una paleta. El mosasaure era un depredador que posseïa una visió excel·lent per compensar el seu mal sentit de l'olfacte, i una alta taxa metabòlica que suggereix que era endotèrmic (de sang calenta), una adaptació que només es troba en mosasaures entre els escatosos.

Hi ha una variabilitat morfològica considerable entre les espècies reconegudes actualment a Mosasaurus (des del M. hoffmannii de construcció robusta fins a l'esvelt i serpentí M. lemonnieri), però un diagnòstic poc clar (descripció de les característiques distintives) de l'espècie tipus M. hoffmannii va conduir a una classificació històricament problemàtica. Com a resultat, en el passat s'han atribuït al gènere més de cinquanta espècies diferents. Una redescripció de l'exemplar tipus el 2017 va ajudar a resoldre el problema de la taxonomia i va confirmar que almenys cinc espècies es trobaven dins del gènere. Es preveu que altres cinc espècies encara classificades nominalment dins de Mosasaurus siguin reavaluades en un estudi futur.

Les proves fòssils suggereixen que el mosasaure va habitar gran part de l'oceà Atlàntic i les vies marítimes adjacents a ell. S'han trobat fòssils de mosasaure en llocs tan diversos com Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àfrica, Àsia occidental i l'Antàrtida. Aquesta distribució abastava una àmplia gamma de climes oceànics incloent climes tropicals, subtropicals, temperats i subpolars.

El mosasaure era un gran depredador comú en aquests oceans i es situava a la part superior de la cadena alimentària. Els paleontòlegs creuen que la seva dieta hauria inclòs pràcticament qualsevol animal; probablement depredava peixos ossis, taurons, cefalòpodes, ocells i altres rèptils marins, incloses tortugues marines i altres mosasaures. Probablement preferia caçar en aigües obertes prop de la superfície. Des del punt de vista ecològic, el mosasaure probablement va tenir un impacte profund en l'estructuració dels ecosistemes marins; la seva arribada a alguns llocs com la via marítima interior occidental a Amèrica del Nord coincideix amb una rotació completa de conjunts i diversitat de fauna. Mosasaurus es va enfrontar a la competència amb altres grans mosasàurids depredadors com Prognathodon i Tylosaurus, que se sap que s'alimentaven de preses similars, tot i que van poder coexistir en els mateixos ecosistemes mitjançant la partició de nínxols. Hi havia conflictes entre ells, ja que s'ha documentat un exemple de Tylosaurus atacant un mosasaure. Diversos fòssils documenten atacs deliberats a individus de Mosasaurus per part de membres de la mateixa espècie. Durant els combats, probablement es va produir en forma d'agafaments del musell, de la mateixa manera que es veu en els cocodrils actuals.

  1. Entrada «Mosasaurus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2024].