Moviment social

Sociologia
Social Network Analysis diagram
Social Network Analysis diagram
Esquema
Teoria  · Història
Positivisme  · Antipositivisme  · Funcionalisme  · Teories del conflicte  · Teories d'abast intermedi  · Interaccionisme  · Etnometodologia  · Estructuralisme
Mètodes d'investigació
Quantitativa  · Qualitativa  · Històric  · Computacional  · Etnogràfic  · Xarxa-analítica
Temàtiques de la sociologia
Canvi social  · Superestructura  · Conflicte  · Identitat  · Individualisme  · Vincle  · Família  · Cohesió social  · Suïcidi  · Modernitat  · Solidaritat  · Segregació  · Estratificació  · més
Portal de sociologia
  • Vegeu aquesta plantilla

Un moviment social és un esforç poc organitzat per part d'un gran grup de persones per aconseguir un objectiu particular, normalment social o polític.[1][2] Això pot ser per dur a terme un canvi social, o per resistir-ne o desfer-ne un. És un tipus d'acció grupal i pot implicar individus, organitzacions o ambdós.[3] Els moviments socials han estat descrits com "estructures i estratègies organitzatives que poden empoderar les poblacions oprimides per plantejar reptes efectius i resistir les elits més poderoses i avantatges".[4] Representen un mètode de canvi social des de baix dins de les nacions.[4]

La ciència política i la sociologia han desenvolupat diverses teories i investigacions empíriques sobre els moviments socials. Per exemple, algunes investigacions en ciència política destaquen la relació entre els moviments populars i la formació de nous partits polítics,[5] i discuteixen la funció dels moviments socials en relació amb l'agenda i la influència en la política.[6] Els sociòlegs distingeixen entre diversos tipus de moviment social a partir de l'anàlisi de diversos aspectes, com ara l'abast, el tipus de canvi, el mètode de treball, l'abast i el període.

Alguns estudiosos han argumentat que els moviments socials occidentals moderns van ser possibles a través de l'educació (la difusió més àmplia de la literatura) i l'augment de la mobilitat de la mà d'obra a causa de la industrialització i la urbanització de les societats del segle xix.[7] De vegades s'argumenta que la llibertat d'expressió, l'educació i la relativa independència econòmica predominant en la cultura occidental moderna són responsables del nombre i l'abast sense precedents de diversos moviments socials contemporanis. Molts dels moviments socials dels darrers cent anys van créixer, com els Mau Mau a Kenya, per oposar-se al colonialisme occidental. Els moviments socials han estat i continuen estant estretament relacionats amb els sistemes polítics democràtics. En algunes ocasions, els moviments socials s'han implicat en la democratització de les nacions, però és més habitual els casos on sorgeixen després de la democratització. Durant els darrers 200 anys, s'han convertit en part d'una expressió popular i global de dissidència.[8]

Els moviments moderns sovint utilitzen la tecnologia i Internet per mobilitzar la gent a escala mundial. L'adaptació a les tendències de comunicació és un tema comú entre els moviments d'èxit.[9] S'ha investigat l'ús que fan les organitzacions de defensa vinculades als moviments socials als EUA[9] i Canadà [10] de les xarxes socials per facilitar el compromís cívic i l'acció col·lectiva.[11]

  1. ↑ Scott, John; Marshall, Gordon. Social movements (en anglès). Oxford University Press, 2009. DOI 10.1093/acref/9780199533008.001.0001. ISBN 978-0-19-953300-8 [Consulta: 6 març 2020]. 
  2. ↑ «social movement | Definition of social movement by Webster's Online Dictionary». www.webster-dictionary.org. [Consulta: 6 març 2020].
  3. ↑ Opp, Karl-Dieter. Theories of Political Protest and Social Movements: A Multidisciplinary Introduction, Critique, and Synthesis (en anglès). Routledge, 2009-04-08. ISBN 978-1-134-01439-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Deric., Shannon. Political sociology : oppression, resistance, and the state. Pine Forge Press, 2011, p. 150. ISBN 9781412980401. OCLC 746832550. 
  5. ↑ Pugh, Jeff Latin American Essays, XXI, 2008, pàg. 46–65.
  6. ↑ de, Leon, Cedric. Party & society : reconstructing a sociology of democratic party politics, 31 desembre 2013. ISBN 9780745653686. OCLC 856053908. 
  7. ↑ Weinberg, 2013
  8. ↑ Tilly, 2004
  9. ↑ 9,0 9,1 Obar, Jonathan; etal Journal of Information Policy, 2, 2012, pàg. 1–25. DOI: 10.5325/jinfopoli.2.2012.1.
  10. ↑ Obar, Jonathan. «Canadian Advocacy 2.0: A Study of Social Media Use by Social Movement Groups and Activists in Canada», 22-04-2013.
  11. ↑ Buettner, R. and Buettner, K. (2016). "A Systematic Literature Review of Twitter Research from a Socio-Political Revolution Perspective" a 49th Annual Hawaii International Conference on System Sciences. , Kauai, Hawaii: IEEE. DOI:10.13140/RG.2.1.4239.9442