Muntanya

Una muntanya^[1] o montanya^[2] és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. La formació de les muntanyes té diverses causes: els plegaments tectònics, les erupcions volcàniques o l'erosió causada sobre part de les masses sedimentàries en són les més característiques.

Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons (com a norma general es consideren muntanyes aquelles elevacions que superen els 350-400 metres d'altitud).^[3] És menys determinant l'alçada total. Aquesta a tot el món es mesura (en peus o en metres) a partir del nivell del mar. Per extensió es dona també el nom de muntanya a les zones i comarques en general muntanyoses. El conjunt de muntanyes que tenen una formació comuna i característiques semblants s'anomena serralada.

Al món existeixen moltes muntanyes, la major part d'origen tectònic. Les més altes i extenses són a la serralada de l'Himàlaia. Altres de molt importants són: els Andes a l'Amèrica del Sud, els Alps i els Pirineus a Europa, les muntanyes Rocoses a Nord-amèrica.

Les de formació volcànica són nombroses a punts d'Àsia (illes del Japó i del Pacific Sud) a Europa (Itàlia), al nord d'Àfrica (Illes Canàries) i en general són de menys alçada que les serralades produïdes per plegaments. Les produïdes per l'erosió –de l'aigua normalment- sobre terrenys sedimentaris són freqüents a les grans esplanades: la regió del Colorado a Nord-amèrica n'és el cas més vistós. Es tracta normalment de muntanyes més baixes, però sovint molt escarpades.

L'home habita i treu profit de la muntanya des de sempre. A latituds fredes o temperades es donen històricament habitacions permanents fins a 1500/2000 metres. En zones més desèrtiques (Tibet i Nepal, Xile i Bolívia) sobrepassen els 4000 m. Els aprofitaments es donen –però- en alçades molt més importants: la tala de fusta, la caça, els pasturatges, fins i tot l'agricultura de temporada són activitats que històricament s'han dut a terme allí on els recursos ho permetien. Més indirectament la muntanya s'aprofita també com a magatzem d'aigua (la neu de les geleres i els llacs), per a instal·lacions hidroelèctriques, estacions turístiques, etc.

En l'actualitat hi ha noves activitats que es desenvolupen a la muntanya: l'alpinisme, l'escalada i l'esquí en són les més representatives.

En ser les muntanyes zones de difícil colonització per l'home, la natura resta –encara avui i en molts llocs- verge. Actualment això té un valor que, com tants d'altres, ja es monetitza; empreses i corporacions li apliquen regles de rendiment financer i és motiu de cobdícia i d'enfrontaments amb persones i organitzacions que pretenen la defensa o la conservació de les muntanyes.

El Dia Internacional de les Muntanyes és l'11 de desembre.