| ||||
Tipus | serralada | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Cinturó Alpídic | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| ||||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Altitud | 5.642 m 2.009 m | |||
Dimensió | 160 () × 1.200 () km | |||
Punt més alt | Elbrús (5.642 m ) | |||
Superfície | 477.165 km² | |||
Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia,[1] entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas. El Gran Caucas s'estén d'oest-nord-oest a est-sud-est, des de la Reserva Natural del Caucas als voltants de Sotxi, Rússia, a la riba nord-est del mar Negra, fins a Bakú, Azerbaidjan, a la mar Càspia. Acullen el mont Elbrus, el cim més alt d'Europa amb 5.642 metres sobre el nivell del mar.
Les muntanyes del Caucas es divideixen tradicionalment en la serralada del Gran Caucas al nord i les muntanyes del Petit Caucas al sud.[2]
Les dues serralades, gran i petita, estan connectades per la serralada de Likhi. Entre l'oest i l'est d'aquestes muntanyes es troba la plana de la Còlquida i la plana de Kur-Araz. La serralada de Meskheti forma part del sistema del petit caucas. Al sud-est, el riu Aras separa el Caucas Menor de les muntanyes Talix que es troben a cavall de la frontera del sud-est de l'Azerbaidjan i l'Iran. El petit Caucas i les terres altes armènies constitueixen les terres altes transcaucàsicasiques, que al seu extrem occidental convergeixen amb l'altiplà de les terres altes d'Anatòlia oriental a l'extrem nord-est de Turquia.[3] Geològicament, les muntanyes del Caucas pertanyen al sistema de cinturons d'Alpide que s'estén des del sud-est d'Europa fins a Àsia[4] i es considera una frontera entre els dos continents.[5] Les muntanyes del Gran Caucas estan compostes principalment per roques del Cretaci i del Juràssic amb les roques del Paleozoic i el Precambrià a les regions més altes. Algunes formacions volcàniques es troben a tota la serralada. D'altra banda, les muntanyes del Caucas Menor estan formades predominantment per les roques del Paleogen amb una part molt més petita de les roques del Juràssic i del Cretaci. L'evolució del Caucas va començar des del Triàsic tardà fins al Juràssic final durant l’orogènesi cimmeriana al marge actiu de l’oceà de Tetis mentre que l'elevació del Gran Caucas es data al Miocè durant l’orogènesi alpina.
El cim més alt d'Europa és l'Elbrús (5.642 m), que es troba a les muntanyes del Caucas.[6] L'Elbrús és 832 metres més alt que el mont Blanc, el cim més alt dels Alps, amb 4.810 m.[7] La serralada del Caucas és la divisòria continental entre Europa i Àsia o, cosa que és el mateix, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Cim | Altura (m) |
Prominència (m) |
País |
---|---|---|---|
Elbrús | 5.642 | 4.741 | Rússia |
Dikh-Tau | 5.205 | 2.002 | Rússia |
Xkhara | 5,201 | 1.365 | Geòrgia/Rússia |
Kóixtan-Tau | 5.152 | 822 | Rússia |
Djanga (Djangui-Tau) | 5.059 | 300 | Geòrgia/Rússia |
Kazbek | 5.047 | 2.353 | Geòrgia/Rússia |
Puixkin | 5.033 | 110 | Geòrgia/Rússia |
Katin-Tau | 4.979 | 240 | Geòrgia/Rússia |
Guéstola | 4.860 | Geòrgia | |
Xota Rustaveli | 4.860 | c.50 | Geòrgia/Rússia |
Tetnuldi | 4.858 | 672 | Geòrgia |
Djimara | 4.780 | Geòrgia/Rússia | |
Uixba | 4.710 | 1,.143 | Geòrgia |
Ailama | 4.547 | 1.067 | Geòrgia |
Tebulosmta | 4.499 | 2.145 | Geòrgia/Rússia |
Bazardüzü | 4.466 | 2.454 | Azerbaidjan |
Tepli | 4.431 | Rússia | |
Diklo | 4.285 | 843 | Geòrgia |
Şahdağ | 4.243 | Azerbaidjan | |
Addalà-Xukhguelmeer | 4.152 | 1.792 | Rússia |
Diultidag | 4.127 | 1.834 | Rússia |
Aragats | 4.090 | 2.143 | Armènia |