Mur de les Lamentacions

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mur de les Lamentacions
Vista nocturna
Vista hivernal
Vista aèria
Imatge
EpònimBuraq Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusParet, jaciment arqueològic, lloc sagrat i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deal-Aqsa, mont del Temple i muralles de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Construcció19 aC Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Isra i Miraj Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra calcària Modifica el valor a Wikidata
Mesura19 (alçària) × 488 (longitud) × 2,5 (gruix) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióciutat vella de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Banyat perGehenna Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 31° 46′ 37″ N, 35° 14′ 03″ E / 31.776947°N,35.23425°E / 31.776947; 35.23425
Format perDung Gate (en) Tradueix
Iron Gate (en) Tradueix
Gate of the Inspector (en) Tradueix
Gawanmeh Gate (en) Tradueix
Cotton Merchants' Gate (en) Tradueix
Gate of the Chain (en) Tradueix
Ablution Gate (en) Tradueix
Western Wall Tunnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1981 (5a Sessió)
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webthekotel.org… Modifica el valor a Wikidata

El Mur de les Lamentacions (hebreu: הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי, Hakótel Hama'araví‎) és un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme. Les restes que encara queden daten de l'època d'Herodes el Gran, qui ordenà construir grans murs al voltant del Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites, que foren acabades pel seu net Herodes II Agripa [1] i destruïdes en gran part després del setge de Jerusalem de la Primera Guerra Judeoromana.[2]

Actualment és un lloc de devoció dels creients jueus. Els jueus van al mur de les lamentacions, escriuen un desig o un perdó i l'entaforen entre les seves escletxes perquè es faci realitat.

  1. «2700 Year-Old Inscription Found in Archaeological Excavations in the City of David» (en anglès). Israel Antiquities Authority. [Consulta: 22 octubre 2013].
  2. Flavi Josep, Guerra dels jueus VI.1.1