Myanmar

Plantilla:Infotaula geografia políticaMyanmar
ပြည်ထောင်စု သမ္မတ မြန်မာနိုင်ငံတော် (my)
မြန်မာနိုင်ငံ (my) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusestat sobirà, país i república Modifica el valor a Wikidata

HimneKaba Ma Kyei Modifica el valor a Wikidata

Lema«Gadewch i'r daith ddechrau» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 22° N, 96° E / 22°N,96°E / 22; 96
CapitalNepidò (2005–) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població53.370.609 (2017) Modifica el valor a Wikidata (78,88 hab./km²)
Idioma oficialbirmà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície676.577,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altHkakabo Razi (5.881 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Índic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació4 gener 1948 Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea de la Unió , Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataMyint Swe (en) Tradueix (2021–) Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governMin Aung Hlaing (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal65.124.769.602 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedakyat Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.mm Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+95 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències199, 191 i 192 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísMM i BU Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmyanmar.gov.mm Modifica el valor a Wikidata

Myanmar[1] (anteriorment conegut com a Birmània)[2] és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangladesh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005, la capital és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Les primeres civilitzacions a Myanmar eren constituïdes per ciutats estats: Pyu de Tibeto-Burman –a la part superior de Birmània– i els regnes Mon –a la Baixa Birmània–.[3] Al segle ix, els bamar van entrar a la vall alta d'Irrawaddy i, després de l'establiment del Regne Pagà, cap el 1050, la llengua, la cultura i el budisme theravada es van convertir en dominants al país. El Regne Pagà va desaparèixer a causa de les invasions mongoles i van sorgir diversos estats en conflicte. Al segle xvi, fou reunificat per la dinastia Taungoo i el país va ser, durant un breu període, l'imperi més gran del sud-est asiàtic.[4]

Com a estat sobirà s'ha vist atrapat en conflictes ètnics desenfrenats i la gran quantitat d'ètnies han estat implicats en una de les guerres civils més llargues del món. Durant aquest temps, les Nacions Unides i diverses altres organitzacions han denunciat violacions sistemàtiques dels drets humans al país.[5] El 2011, la junta militar es va dissoldre oficialment després de les eleccions generals del 2010 i es va instal·lar un govern nominalment civil. Això, juntament amb l'alliberament d'Aung San Suu Kyi i dels presos polítics, ha millorat la situació del drets humans i les relacions exteriors del país; també ha propiciat la disminució del comerç i altres sancions econòmiques.[6] Hi ha una crítica contínua a la manera del govern de tractar les minories ètniques, de repondre a la insurrecció ètnica i als enfrontaments religiosos.[7]

Myanmar és un país ric en jade i gemmes, petroli, gas natural i altres recursos minerals. El 2013, el PIB (nominal) es va situar en 56.700 milions de dòlars EUA i el seu PIB (US $ 221,5 mil milions).[8][Cal actualitzar] La desigualtat econòmica a Myanmar es troba entre les més àmplies del món, com que una gran part de l'economia està controlada pels partidaris de l'antic govern militar.[9] A partir de 2016, Myanmar ocupa el lloc 145 de 188 països en desenvolupament humà, segons l'índex de desenvolupament humà.[10]

  1. «Myanmar». ésAdir. Arxivat de l'original el 2023-07-08. [Consulta: 8 juliol 2023].
  2. «¿Birmania o Myanmar?» (en castellà), 08-11-2015. Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 15 març 2020].
  3. O'Reilly, Dougald JW. Early civilizations of Southeast Asia. United Kingdom: Altamira Press, 2007. ISBN 978-0-7591-0279-8. 
  4. Lieberman, p. 152
  5. «Burma». Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2011. [Consulta: 6 juliol 2013].
    «Myanmar Human Rights». Amnesty International USA. Arxivat de l'original el 29 de maig 2011. [Consulta: 6 juliol 2013].
    «World Report 2012: Burma». Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 30 juny 2013. [Consulta: 6 juliol 2013].
  6. Madhani, Aamer «Obama administration eases Burma sanctions before visit». USA Today, 16-11-2012. Arxivat 13 de gener 2013 a Wayback Machine.
    «European Union Suspends Most Myanmar Sanctions». The New York Times, 23-04-2012. Arxivat 24 April 2012[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. Greenwood, Faine. «The 8 Stages of Genocide Against Burma's Rohingya | UN DispatchUN Dispatch». Undispatch.com, 27-05-2013. Arxivat de l'original el 18 de juny 2013. [Consulta: 13 abril 2014].
    «EU welcomes "measured" Myanmar response to rioting». Reuters, 11-06-2012. Arxivat 6 August 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-08-06. [Consulta: 20 juny 2021].
    «Q&A: Communal violence in Burma». BBC [Consulta: 14 octubre 2013]. Arxivat 16 April 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
  8. «Burma (Myanmar)». World Economic Outlook Database. International Monetary Fund. Arxivat de l'original el 2021-03-29. [Consulta: 18 octubre 2018].
  9. Eleven Media «Income Gap 'world's widest'». The Nation, 04-09-2013 [Consulta: 15 setembre 2014]. Arxivat 15 de setembre 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-09-15. [Consulta: 18 octubre 2018].
    McCornac, Dennis «Income inequality in Burma». Democratic Voice of Burma, 22-10-2013 [Consulta: 15 setembre 2014]. Arxivat 15 de setembre 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-09-15. [Consulta: 18 octubre 2018].
  10. «Human Development Indices and Indicators: 2018 Statistical update». United Nations Development Programme, 15-09-2018. Arxivat de l'original el 22 de març 2017. [Consulta: 15 setembre 2018].