Nacho Royo-Villanova

Nacho Royo-Villanova

Biografia
Naixement	segle XX Madrid
Activitat
Ocupació	tècnic de so
Premis
(2019)  Premi del Cinema Europeu al millor dissenyador de so, per l'obra La noche de 12 años (2012, 2020)  Goya al millor so, per l'obra No habrá paz para los malvados, La trinchera infinita

Ignacio Royo-Villanova Jordana, més conegut per Nacho Royo-Villanova (nascut a Madrid) és un dissenyador de so espanyol. Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid i el 1995 va fundar La Bocina SL, amb la qual ha realitzat les seves col·laboracions. El mateix any va debutar en cinema a Salto al vacío i Morirás en Chafarinas, i va fer treballs destacats a Tesis (1996) i Abre los ojos (1997) d'Alejandro Amenábar i Martín (Hache) (1997). El 2002 fou nominat per primer cop al Goya al millor so per Sin noticias de Dios.,^[1] i seria nominat novament per La vida mancha (2004), Isi/Disi. Amor a lo bestia (2004), El baile de la Victoria (2010) i También la lluvia (2011).^[2]

El 2012 va guanyar el Goya al millor so pel seu treball a No habrá paz para los malvados (2012)^[3] Fou nominat novament per Grupo 7 i El artista y la modelo (2013), Caníbal (2014), La isla mínima (2015) i Ozzy (2017), i el 2019 aconseguí el Goya un altre cop per La trinchera infinita.^[4] El 2012 fou nominat al Gaudí al millor so per Chico i Rita.^[5]