Nanobacteri és el nom proposat d'una classe d'organismes vius, específicament de cèl·lules de microorganismes amb parets cel·lulars i una mesura molt més petita que el límit més baix generalment acceptat per a la vida (al voltant de 200 nanòmetres per bacteris). Originalment basat en nanoestructures observades en diverses formacions geològiques (incloent-hi alguns meteorits), l'estatus dels nanobacteris és controvertit, amb alguns investigadors suggerint que són una nova classe d'organismes vius[1][2] capaços d'incorporar uridina radioactiva,[3] i altres atribuint a ells una simple naturalesa abiòtica.[4] Un escèptic els va denominar «la fusió freda de la microbiologia», en referència a un episodi famós de la ciència errònia.[5]
El terme nanopartícules calcificants (CNP) també s'ha utilitzat com un nom conservador quant a la seva possible condició com una forma de vida. Les recerques més recents tendeixen a acceptar que aquestes estructures existeixen, i probablement es van reproduir d'alguna manera.[6] La seva condició d'éssers vius segueix sent objecte d'acalorats debats, encara que alguns investigadors afirmen que el cas que siguin partícules inerts cristal·lines s'ha demostrat concloentment.[7] A la medicina, han estat implicats en la formació dels càlculs renals i plaques d'arterioesclerosis.