Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar. Estan formades fonamentalment d'hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers, i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d'una estrella que ha mort.[1][2][3]
Les nebuloses es localitzen en els discos de les galàxies espirals i en qualsevol zona de les galàxies irregulars, però no s'acostumen a trobar en galàxies el·líptiques, car amb prou feines tenen fenòmens de formació estel·lar i estan dominades per estrelles molt velles.
Fins a principis del segle xx, el terme nebulosa s'aplicava a tots els objectes celestes d'aparença difosa, que amb els telescopis de l'època, no podien ser resolts en estels individuals. Amb la utilització de les tècniques de l'espectroscòpia es va trobar que moltes eren de naturalesa eminentment gasosa, a d'altres situades més enllà de la nostra galàxia, se les va anomenar com a nebuloses extragalàctiques. Més endavant es va descobrir que aquestes "nebuloses" extragalàctiques eren altres galàxies[4] Per aquesta raó, de vegades, les galàxies (conjunt de milers de milions d'estrelles, gas i pols units per la gravetat) són anomenades impròpiament nebuloses; es tracta d'una herència de l'astronomia del segle xix, que ha deixat el seu rastre en el llenguatge astronòmic contemporani.