El Neighbor Discovery Protocol (NDP, Protocol de Descobriment de Veïns) és un protocol d'Internet que s'utilitza amb la versió 6 d'IP (IPv6). Funciona al nivell d'enllaç de dades del model d'Internet (RFC 1122) i serveix per a l'autoconfiguració d'adreces de nodes, el descobriment d'altres nodes de l'enllaç, la determinació de les adreces d'enllaç dels altres nodes, la detecció d'adreces duplicades, el descobriment dels routers i servidors DNS disponibles, l'aprenentatge del prefix de xarxa, i el manteniment de la informació sobre la disponibilitat de camins cap als altres nodes veïns actius (RFC 4861).[1]
El protocol defineix cinc tipus de paquet ICMPv6 diferents per fer unes funcions semblants a les que fan els protocols ARP i ICMP Router Discovery i Router Redirect en IPv4. No obstant això, proporciona moltes millores respecte als seus equivalents d'IPv4 (RFC 4861, secció 3.1). Per exemple, inclou la detecció d'indisponibilitat del veí (Neighbor Unreachability Detection, NUD), millorant així la robustesa del lliurament de paquets quan hi ha fallades de routers, d'enllaços o de nodes mòbils.