Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 - Johannesburg, 5 de desembre de 2013)[1][2][3] va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l'apartheid i que va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) elegit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (African National Congress, ANC) el 1944, amb l'objectiu de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racial que impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a les eleccions del 1948. L'ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela va fundar i dirigir, el 1961, la branca militar de l'ANC, Umkhonto We Sizwe, que va dur a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del Govern sud-africà amb el suport de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA),[4] va ser condemnat a perpetuïtat de presó i a treballs forçats, i va ser internat a la presó de Robben Island. Va esdevenir una celebritat que es va beneficiar d'un fort suport internacional, i va esdevenir un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i va defensar la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, Mandela i de Klerk van rebre el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país.
Elegit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, va continuar amb èxit la política de reconciliació nacional, però va deixar una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica.[5] Després d'un únic mandat, als vuitanta-vuit anys es va retirar de la vida política activa. Posteriorment, va reprendre la seva actuació contra la sida, a causa de la qual va perdre un fill, va romandre una personalitat mundialment reconeguda per la seva defensa dels drets humans.
Va estar casat tres vegades, en dues de les quals tingué un total de sis fills.[6] Era un apassionat de la música clàssica, de compositors com Georg Händel o Piotr Txaikovski.[7]
A Sud-àfrica, molta gent li té un respecte profund i el consideren «pare de la nació». Sovint hom el designa amb el nom del seu clan, Madiba.[8][9]
- ↑ Mor Nelson Mandela als 95 anys a Ara, 5/12/2013
- ↑ Muere Nelson Mandela, el hombre que liberó a la Sudáfrica negra a El País, 5/12/2013 (castellà)
- ↑ «Nelson Mandela». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (en anglès) Weiner, Tim (2007), Legacy of Ashes, Penguin Group, 2007. ISBN 978-1-84614-046-4, pàg. 362.
- ↑ South Africa: Mandela Deluged With Tributes as He Turns 85, Allafrica.com, Ofeibea Quist-Arcton, 19 juliol de 2003. Consulta: 9-06-2010. (en anglès)
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesgeneal - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesancprofile - ↑ «Nelson Mandela discharged from South Africa hospital». BBC News, 06-04-2013. Arxivat de l'original el 9/4/2013. [Consulta: 9 abril 2013].(anglès)
- ↑ David Smith. «South Africans pray for Nelson Mandela, but dismiss fears his death will mean chaos». The Guardian, 30-03-2013. Arxivat de l'original el 9/4/2013. [Consulta: 9 abril 2013].(anglès)