Nepotisme

Napoleó Bonaparte va nomenar al seu germà gran rei d'Espanya

El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges,[1] sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal.[2] Prové de l'àmbit de l'administració papal de l'Església catòlica,[1] però el mot es va generalitzar per a qualsevol abús de poder a favor de familiars o amics.[3] Quan el favoritisme toca amics, es parla també d'amiguisme.[4]

El judici de valor o la condemna moral d'aquesta pràctica difereix d'una societat a l'altre. Als governs de França i Espanya, per exemple, ministres i diputats, que solen atorgar llocs de treball, ficticis o reals, a la parella i altres familiars.[5] En canvi, a Dinamarca és impensable que el fill o germà d'un alt càrrec treballi al govern.[6]

El nepotisme sembla de tots els temps, però és emblemàtic de la ideologia de classe de la noblesa tradicional del segle xx, que l'enmarca, junt amb el proteccionisme familiar, l'idealhonestedat, l'amor a la pàtria i a la terra i una religiositat tradicional.[7]

És una pràctica habitual en negocis familiars[8] i en monarquies. En canvi, en sistemes definits com a meritocràtics, és a dir, que diiuen que valoren la competència professional per damunt d'amics de confiança, matrimonis i vincles de sang, el nepotisme oficialment és vilipendiat com corrupció, que pot anar junts amb suborn i clientelisme.

  1. ↑ 1,0 1,1 «nepotisme (història)». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 11 juliol 2022].
  2. ↑ «nepotisme». A: Diccionari de sociologia, 2019-2021 (Diccionaris en línia núm 269 editorial= TERMCAT, centre de terminologia) [Consulta: 11 juliol 2022]. 
  3. ↑ «nepotisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 11 juliol 2022].
  4. ↑ «amiguisme | enciclopedia.cat». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 11 juliol 2022].
  5. ↑ Mandonnet, Eric «Ces élus qui embauchent leur conjoint, leurs enfants, leurs ex...» (en francès). L'espress, 15-07-2013.
  6. ↑ Coromines i Calders, Diana. Viatge al cor de la bona governança. BonPort Edicions, 2015. ISBN 9788494165160. 
  7. ↑ Reig Armero, Ramir; Picó, Josep. Feixistes, rojos i capellans: Església i societat al País Valencià (1940-1977). edicions Universitat de València, 2004]. ISBN 9788437059259. 
  8. ↑ Ropero, Javier García. «Contratar un familiar, entre la confianza y el nepotismo» (en castellà), 13-01-2017. [Consulta: 25 gener 2022].