En l'ortografia hebrea els niqqud (en hebreu נִיקּוּד, hebreu bíblic נְקֻדּוֹת) són els signes diacrítics que assenyalen les vocals en l'alfabet hebreu. Durant els inicis de l'edat mitjana es desenvoluparen molts sistemes ortogràfics per representar les vocals hebrees, però el que més es difongué, i l'únic que encara es fa servir de manera significativa, fou creat pels masoretes de Tiberíades durant la segona meitat del primer mil·lenni a Israel.