Niue

Niue

Niue (en) Niuē-fekai (niu)
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat associat, estat insular i país
Himne	Ko e Iki he Lagi
Localització
19° 03′ 00″ S, 169° 55′ 00″ O / 19.05°S,169.91666666667°O / -19.05; -169.91666666667
Capital	Alofi
Població humana
Població	1.933 (2022) (7,43 hab./km²)
Idioma oficial	Niueà anglès
Geografia
Part de	Polinèsia regne de Nova Zelanda
Superfície	260 km²
Punt més alt	punt més alt de Niue (68 m)
Dades històriques
Anterior	Colònia de Niue
Creació	1974
Organització política
Òrgan executiu	Gabinet de Niue
Òrgan legislatiu	Assemblea de Niue , (Escó: 20)
• Monarca	Carles III del Regne Unit (2022–)
• Primer ministre	Dalton Tagelagi (2020–)
Membre de	Organització Mundial de la Salut Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars UNESCO (1993–) Organització Meteorològica Mundial (1996–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (2005–)
Moneda	dòlar neozelandès
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−11:00 Pacífic/Niue
Domini de primer nivell	.nu
Prefix telefònic	+683
Telèfon d'emergències	999
Codi país	NU
Lloc web	niueisland.com

Niue és un país insular autònom que manté un estatut de lliure associació amb Nova Zelanda, perquè no disposa d'autogovern.^[1] Està situat a l'oceà Pacífic Sud i forma part de la Polinèsia. L'illa es coneix com la Roca de la Polinèsia.^[2] La seva capital és Alofi.^[3]

Es troba en un triangle entre Tonga, Samoa i Fiji.^[4] Està a 2.400 quilòmetres al nord-est de Nova Zelanda i 604 quilòmetres al nord-est de Tonga. La superfície terrestre de Niue és d'uns 261.460 quilòmetres quadrats i la seva població era de 1.689 al cens del 2022.

Niue és una de les illes de corall més grans del món. El terreny de l'illa té dos nivells notables. El nivell superior està format per un penya-segat de pedra calcària que recorre la costa, amb un altiplà al centre de l'illa que arriba a uns 60 metres sobre el nivell del mar. El nivell inferior és una terrassa costanera d'aproximadament 500 metres d'ample i uns 25-27 metres d'alçada, que baixa i es troba amb el mar en petits penya-segats. Un escull de corall envolta l'illa, i la seva única ruptura important és a la costa central occidental, a prop de la capital, Alofi. Niue se subdivideix en 14 municipis que són alhora districtes electorals; cada poble envia un diputat al Parlament o Assemblea de Niue.^[5]

Com a part del Regne de Nova Zelanda, Nova Zelanda manté la majoria de relacions diplomàtiques en nom de Niue. Els habitants són ciutadans de Nova Zelanda i Carles III és el cap d'estat de Niue en la seva qualitat de rei de Nova Zelanda. El primer ministre des del 2020 és el polític i esportista Dalton Tagelagi.^[1] Entre el 90% i el 95% dels habitants de Niue viuen a Nova Zelanda,^[6] juntament amb aproximadament el 70% dels parlants de niueà.^[7] Niue és un país bilingüe, amb un 30% de la població que parla tant niueà com anglès. El percentatge de persones monolingües de parla anglesa és només de l'11%, mentre que el 46% són parlants monolingües de Niueà.

Són una democràcia parlamentària que organitza eleccions legislatives cada tres anys. Niue no és membre de les Nacions Unides (ONU), però les organitzacions de l'ONU han acceptat la seva condició d'estat lliurement associat com a equivalent a la independència als efectes del dret internacional.^[8] Com a tal, Niue és membre d'algunes agències especialitzades de l'ONU (com la UNESCO ^[9] i l'OMS), ^[10] i està convidada, juntament amb l'altre estat no membre de l'ONU, les Illes Cook, a assistir a les conferències obertes de les Nacions Unides que estan obertes a "tots els estats".^[11] Niue és membre de la Comunitat del Pacífic des de 1980.