Nobeli

Nobeli
102No
mendelevi ← nobeli → lawrenci
Yb
↑
No
↓
(Upq)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Nobeli, No, 102
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard [259]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 7s2
2, 8, 18, 32, 32, 8, 2
Configuració electrònica de Nobeli
Propietats físiques
Fase Sòlid ((predit)[1])
Punt de fusió 1.100 K, 827 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3
Electronegativitat 1,3 (predit)[2] (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 641,6 kJ·mol−1
2a: 1.254,3 kJ·mol−1
3a: 2.605,1 kJ·mol−1
Miscel·lània
Nombre CAS 10028-14-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del nobeli
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
253No sin 1,62 min 80% α 8,14, 8,06, 8,04, 8,01 249Fm
20% β+ 253Md
254No sin 51 s 90% α 250Fm
10% β+ 254Md
255No sin 3,1 min 61% α 8,12, 8,08, 7,93 251Fm
39% β+ 2,012 255Md
257No sin 25 s 99% α 8,32, 8,22 253Fm
1% β+ 257Md
259No sin 58 min 75% α 7,69, 7,61, 7,53.... 255Fm
25% ε 259Md
10% FE
només s'inclouen isòtops de semivida superior a 5 segons

El nobeli és l'element químic sintètic de símbol No i nombre atòmic 102. Pertany al grup dels actinoides. Fou sintetitzat per primera vegada de forma fefaent el 1966 pel físic soviètic Gueorgui Fliórov i col·laboradors a l'Institut de Recerca Nuclear de Dubnà, Unió Soviètica. El nom fou proposat per un equip de científics estatunidencs, britànics i suec que cregueren haver-lo sintetitzat el 1957. La proposta fou recolzada per un equip de la Universitat de Califòrnia a Berkeley que competia amb l'equip rus. Tots els isòtops que s'han aconseguit sintetitzar tenen períodes de semidesintegració molt curts, que no arriben a una hora, per la qual cosa ha estat impossible obtenir-ne una quantitat observable. La majoria de les seves propietats s'han determinat per mitjà de càlculs teòrics i amb algunes determinacions experimentals amb molt pocs àtoms. Per aquestes raons, el nobeli no té aplicacions.

  1. ↑ 1,0 1,1 Lide, D. R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 84a ed. Boca Raton (FL): CRC Press, 2003. ISBN 0-8493-0484-9. 
  2. ↑ J.A. Dean (ed), Lange's Handbook of Chemistry (15a edició), McGraw-Hill, 1999; Section 4; Table 4.5, Electronegativities of the Elements (en anglès).