En lexicografia, la nomenclatura principal o lemari és el conjunt d'unitats lèxiques que conformen el cos d'un diccionari (sigui del tipus que sigui), un vocabulari o un glossari. En lexicografia impresa aquestes unitats lèxiques se solen classificar normalment per ordre alfabètic seguint un criteri formal, un criteri adoptat pels diccionaris semasiològics, perquè a partir del mot es troba la informació semàntica de les paraules. D'altra banda, en les obres de tipus onomasiològic, es segueixen altres vies de classificació com, per exemple, el contingut de les unitats lèxiques i no la forma i en aquests casos, s'accedeix al mot segons el concepte. El tipus de diccionari, doncs, condiciona la classificació de les unitats lèxiques de la nomenclatura principal així com la llista de paraules que formin aquesta nomenclatura, de manera que en un diccionari enciclopèdic s'inclouran noms propis de persona, de llocs, de referències literàries, etc., mentre que en un diccionari general de llengua, tots aquests mots no formaran part de la nomenclatura.