La norma Freycinet (francès: gabarit Freycinet) és una norma que regeix les dimensions de les rescloses. Fou creada el 5 d'agost 1879 per Charles de Freycinet, aleshores primer ministre de França.[1]
Aquesta llei va decretar les mides mínimes de les rescloses (i per extensió per a les embarcacions, els canals i els rius navegables). Imposava una llargada de 39 m, una amplada de 5,2 m i una profunditat de 2,2 m com a mínims, de tal manera que embarcacions de 300 a 350 tones podien passar.
Les barques (xalanes o (francès) péniches) que es van construir de conformitat amb aquesta norma no podien superar una llargada de 38,5m, una amplada de 5,05m i un calat de 1,8m. Aquesta norma correspon a la classe I CEMT de la classificació europea de les vies navegables proposada per a la CEMT o la Conferència europea dels ministres del transport.
El 2001, 5800 km de les vies navegables franceses corresponien a aquesta norma.
| Norma Freycinet (gabarit Freycinet) Classe I | ||||
|---|---|---|---|---|
| capacitat | llargada | amplada | ||
| resclosa | — | 39,00 m | 5,20 m | profunditat: 2.20 m |
| barca | 300 tones | 38,50 m | 5,05 m | calat: 1,80 m |
| pont | — | — | — | alçària lliure: 3,70 m |