norsk | |
---|---|
Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 4,5 milions |
Parlants nadius | 5.200.000 (2015 ) |
Oficial a | Noruega Consell Nòrdic |
Autòcton de | Europa |
Estat | Noruega |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Consell de la Llengua Norvegiana (Norsk språkråd) |
Estudiat per | estudis escandinaus |
Història | Norwegian language history (en) |
Codis | |
ISO 639-1 | no nb (bokmål) nn (nynorsk) |
ISO 639-2 | nor nob (bokmål) nno (nynorsk) |
ISO 639-3 | nor |
SIL | - NRR (bokmål) NRN (nynorsk) |
Glottolog | norw1258 |
Ethnologue | nor |
ASCL | 1503 |
Linguist List | nor |
IETF | no |
El noruec és una llengua parlada a Noruega. Provinent de l'antic nòrdic, és d'arrels germàniques i més concretament escandinaves.[1][2]
De la mateixa manera que passa amb altres llengües, té dos sistemes d'escriptura (a vegades vistos, fins i tot, com a llengües diferents), el bokmål i el nynorsk.[3] El primer (a voltes conegut com a danonoruec), és el fruit de la norueguització del danès tal com es parlava a l'àrea d'Oslo al moment de la independència mentre que el segon està basat en els dialectes tradicionals de l'oest del país, lliures d'influència danesa, recopilats per Ivar Aasen.[4] És per aquesta raó que la seva classificació és complicada: el nynorsk pertany a la branca occidental de les llengües germàniques (juntament amb les llengües insulars: feroès, islandès i l'antic norn) mentre que el bokmål pertany a la branca oriental, com el danès i el suec, amb els quals és intel·ligible (hom arriba a anomenar el noruec bokmål com a danès pronunciat a la sueca).
Tots dos sistemes fan servir l'alfabet llatí, amb 3 lletres addicionals, que es col·loquen al final de l'alfabet: æ, ø i å (iguals que al danès, i corresponent a les sueques ä, ö i å). A més es disposa de les següents lletres amb diacrítics: à ä ç é è ê ñ ó ò ô ü. Per contra, les lletres c, q, w, x i z no s'empren gairebé mai, i resten restringides a mots d'origen estranger.[5]
Com les altres llengües escandinaves, el noruec empra l'article definit enclític,[6] tant per al singular com per al plural. La següent taula mostra exemples referents al bokmål no conservador (allunyat del riksmål), amb mots dels tres gèneres: bil (masculí), bok (femení) i hus i vindu (neutres). En negreta s'hi ressalta el que distingeix el nombre i determinació del nom en qüestió:
en bil (un cotxe) | bilen (el cotxe) | biler (uns cotxes) | bilene (els cotxes) |
ei bok (un llibre) | boka (el llibre) | bøker (uns llibres) | bøkene (els llibres) |
et hus (una casa) | huset (la casa) | hus (unes cases) | husene (les cases) |
et vindu (una finestra) | vinduet (la finestra) | vinduer (unes finestres) | vinduene (les finestres) |