Noruec

Noruec

norsk
Tipus	llengua, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants	4,5 milions
Parlants nadius	5.200.000  (2015 )
Oficial a	Noruega Consell Nòrdic
Autòcton de	Europa
Estat	Noruega
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	Consell de la Llengua Norvegiana (Norsk språkråd)
Estudiat per	estudis escandinaus
Història	Norwegian language history (en)
Codis
ISO 639-1	no nb (bokmål) nn (nynorsk)
ISO 639-2	nor nob (bokmål) nno (nynorsk)
ISO 639-3	nor
SIL	- NRR (bokmål) NRN (nynorsk)
Glottolog	norw1258
Ethnologue	nor
ASCL	1503
Linguist List	nor
IETF	no

El noruec és una llengua parlada a Noruega. Provinent de l'antic nòrdic, és d'arrels germàniques i més concretament escandinaves.^[1][2]

De la mateixa manera que passa amb altres llengües, té dos sistemes d'escriptura (a vegades vistos, fins i tot, com a llengües diferents), el bokmål i el nynorsk.^[3] El primer (a voltes conegut com a danonoruec), és el fruit de la norueguització del danès tal com es parlava a l'àrea d'Oslo al moment de la independència mentre que el segon està basat en els dialectes tradicionals de l'oest del país, lliures d'influència danesa, recopilats per Ivar Aasen.^[4] És per aquesta raó que la seva classificació és complicada: el nynorsk pertany a la branca occidental de les llengües germàniques (juntament amb les llengües insulars: feroès, islandès i l'antic norn) mentre que el bokmål pertany a la branca oriental, com el danès i el suec, amb els quals és intel·ligible (hom arriba a anomenar el noruec bokmål com a danès pronunciat a la sueca).

Tots dos sistemes fan servir l'alfabet llatí, amb 3 lletres addicionals, que es col·loquen al final de l'alfabet: æ, ø i å (iguals que al danès, i corresponent a les sueques ä, ö i å). A més es disposa de les següents lletres amb diacrítics: à ä ç é è ê ñ ó ò ô ü. Per contra, les lletres c, q, w, x i z no s'empren gairebé mai, i resten restringides a mots d'origen estranger.^[5]

Com les altres llengües escandinaves, el noruec empra l'article definit enclític,^[6] tant per al singular com per al plural. La següent taula mostra exemples referents al bokmål no conservador (allunyat del riksmål), amb mots dels tres gèneres: bil (masculí), bok (femení) i hus i vindu (neutres). En negreta s'hi ressalta el que distingeix el nombre i determinació del nom en qüestió: