.jpg)
Noruega[1] o Norvègia[2] (en noruec bokmål: 
Norge (?·pàg.); en nynorsk: Noreg (?·pàg.)), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord. Constituïda en monarquia constitucional, el seu territori està (2024) organitzat en 15 comtats o fylker,[3] amb capital a Oslo. Tanmateix, les illes pròximes de Svalbard i Jan Mayen també pertanyen al Regne de Noruega, a diferència de les dependències de l'illa Bouvet a l'oceà Atlàntic sud i l'illa de Pere I a l'oceà Pacífic, que no són considerades part del regne. A més, Noruega reclama una part de l'Antàrtida, la Terra de la Reina Maud.
El seu territori, situat entre els paral·lels 57° i 71° de latitud nord i entre els meridians 4° i 31º de longitud est, té una superfície total de 385.207[4] quilòmetres quadrats i una població de 5.258.317 habitants (2017). Noruega limita a l'est amb Suècia, en una llarga frontera de 1.619 quilòmetres, al nord-est amb Finlàndia i Rússia, i al sud amb l'estret de Skagerrak, amb Dinamarca a l'altra banda. Noruega té una extensa costa, enfront del nord de l'oceà Atlàntic (anomenat mar de Noruega al nord i mar del Nord al sud) i la mar de Barentsz.
El Regne de Noruega es va formar com a unió de diversos principats el segle xi. Va formar una unió personal amb Dinamarca de 1380 a 1814. De 1814 a 1905 va formar una unió amb Suècia. Noruega romangué neutral en ambdues guerres mundials, però va ser ocupada per Alemanya en la segona. Tot i rebutjar l'entrada a la Unió Europea en dos referèndums, el país manté vincles estrets amb la Unió i els seus estats membres, així com amb els Estats Units. És considerat un participant prominent en la diplomàcia i el desenvolupament internacional, en involucrar-se en els Acords d'Oslo tot i que no van reeixir, i va negociar una treva entre el govern de Sri Lanka i els Tigres d'Alliberament de Tamil Eelam. Noruega encara és un dels contribuïdors financers més importants de les Nacions Unides,[5] i participa amb les forces de l'ONU en les missions internacionals, en especial a l'Afganistan, Kosovo i el Sudan. Després de la Segona Guerra Mundial el país va experimentar un creixement econòmic accelerat, en especial arran del descobriment dels dipòsits de petroli trobats al començament dels anys setanta. En l'actualitat és un dels països més rics del món,[6][7][8] amb les reserves per capita més grans de qualsevol nació. Noruega és el setè exportador de petroli més gran del món,[9] i la indústria petroliera representa un quart del seu producte interior brut.[10] Arran de la crisi financera de 2007-2009, els banquers han considerat que la corona noruega és una de les monedes més sòlides del món.[11]
Noruega va ser el segon exportador més gran de mariscs (en valor, després de la República Popular de la Xina) el 2006.[12] Altres indústries importants són el processament d'aliments, la construcció de vaixells, la indústria química, la mineria, la pesca, i la producció de paper. Noruega té un model de benestar escandinau amb assistència humanitària universal, educació superior subvencionada i un sistema de seguretat social complet. Noruega ocupa la primera posició en desenvolupament humà des del 2014.[13] També va ser catalogat com el país més pacífic en l'Índex Global de Pau el 2007.[14] Com a Estat unitari, les divisions administratives del qual són els comtats (fylker) i els municipis (kommuner), Noruega és una monarquia constitucional, parlamentària i hereditària, en què el rei Harald V és el cap d'Estat. El poble sami gaudeix d'un cert grau d'autodeterminació i exerceix influència sobre els territoris tradicionals mitjançant el Parlament Sami i l'Acta de Finnmark. Noruega és membre fundador de l'ONU, l'OTAN, el Consell d'Europa i el Consell Nòrdic i és membre de l'Espai Econòmic Europeu, l'OMC i l'OCDE.
L'idioma oficial és el noruec –en les dues modalitats escrites: bokmål i nynorsk–, una llengua escandinava relacionada directament amb el danès i el suec. En vuit municipis situats majoritàriament al nord del país, és també oficial la llengua sami. Tanmateix, al municipi de Porsáŋgu, situat al comtat de Finnmark, hi és també oficial el kven, una llengua relacionada amb el finès.
- ↑ «Noruega». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
- ↑ «Diccionari de Alguerés - Norvègia». [Consulta: 11 juny 2024].
- ↑ «Fylkesinndelingen fra 2024» (en noruec). Regjeringen, 05-07-2022. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «Arealstatistics for Norway 2019». Kartverket, mapping directory for Norway, 2019. Arxivat de l'original el 2019-06-08. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ «Revised List of Top UN Financial and Troop Contributors». reformtheun.org. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 abril 2009].
- ↑ World Economic Outlook Database-April 2009, Gross domestic product per capita, current prices, International Monetary Fund. Retrieved April 22, 2009.
- ↑ World Economic Outlook Database-April 2009, Gross domestic product based on purchasing-power-parity (PPP) per capita GDP, International Monetary Fund. Retrieved April 22, 2009.
- ↑ «Report for selected countries and subjects – current account balance, U.S. dollars, billions». International Monetary Fund. www.imf.org, 01-10-2008. [Consulta: 12 maig 2009].
- ↑ «CIA — The World Factbook — Rank Order — Oil — exports». Cia.gov, 10-02-2009. Arxivat de l'original el 2013-03-09. [Consulta: 14 febrer 2009].
- ↑ «UPDATE 1-Statistics Norway raises '07 GDP outlook, cuts '08». Uk.reuters.com, 06-09-2007. Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 8 març 2009].
- ↑ [Enllaç no actiu]«Norway: A Diamond in the Rough?». blog.norway.com, 26-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-05-04. [Consulta: 23 abril 2009].
- ↑ «FAO Globefish global trends 2006». [Consulta: 8 març 2009].
- ↑ «Human development indices». Human Development Report. hdr.undp.org, 18-12-2008. [Consulta: 12 maig 2009].
- ↑ «World Norway rated most peaceful nation». BBC News, 30-05-2007 [Consulta: 14 febrer 2009].