| Nynorsk | |
|---|---|
| Tipus | llengua, llengua estàndard, llenguatge escrit, målform i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 0,5 milions |
| Oficial a | Noruega |
| Autòcton de | Europa |
| Estat | Noruega |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües escandinaves noruec | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Consell de la Llengua Noruega (Språkrådet) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | nn |
| ISO 639-2 | nno |
| ISO 639-3 | nno |
| SIL | NRN |
| Glottolog | norw1262 |
| Linguasphere | 52-AAA-be |
| Linguist List | nno |
| IETF | nn |
El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país, que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca.[1] És emprat per vora el 12% de la població, corresponent però a l'àmbit del 27% dels municipis (2002). L'altre estàndard, majoritari, és el bokmål, l'adaptació del danès escrit a la llengua oral noruega
- ↑ «Nynorsk». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.