L'oda és una composició lírica en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea. Va néixer a Grècia i estava pensada per a ser cantada o recitada per un cor. L'oda clàssica té tres parts: estrofa, antístrofa i conclusió o èpoda.[1]
Odes com les de Bonaventura Carles Aribau - Oda a la Pàtria (1833) -, o Jacint Verdaguer - Oda a Barcelona (1883) -, o l'oda de Joan Maragall - Oda a Espanya (1898) - mantenen encara el to de cant emotiu utilitzat pels grecs i llatins des dels seus inicis, però perden ja la forma de gènere clàssic.
Modernament, es concep com a oda qualsevol poema líric laudatori, independentment de la seva forma.