|
No s'ha de confondre amb Pavelló auditiu o Sistema auditiu. |
 Anatomia de l'orella humana | |
| Part de | cap  |
|---|---|
| Identificadors | |
| MeSH | D004423 |
| TA | A01.1.00.005 A15.3.00.001 |
| FMA | 52780 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.1029 |
| Terminologia anatòmica | |
L'orella és l'òrgan dels animals que permet detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.[1] Allò que pertany a l'orella és òtic. Allò que és dins o s'origina dins l'orella es diu que és entòtic, especialment si es refereix als sorolls produïts dins l'aparell auditiu.
L'orella conforma els òrgans d'equilibri (sistema vestibular) i de l'audició (sistema auditiu, concretament el sistema auditiu perifèric que es complementa amb el Sistema auditiu central)
És un òrgan que és molt desenvolupat principalment en els mamífers inferiors terrestres i aquàtics, com és el cas dels felins i els grans cetacis[2][3] en els quals, gràcies a llur evolució fisiològica i anatòmica, s'han desenvolupat receptors mecànics especialitzats en el sentit de l'equilibri i l'oïda. En el cas de l'ésser humà aquesta evolució no és pas tan desenvolupada.
L'estudi histològic i anatòmic de l'orella en delimita tres parts: orella externa, orella mitjana i orella interna.
- ↑ «Orella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Berta, A. i cols. Marine Mammals: Evolutionary Biology. 3a. Academic Press, 2006, p. 547. ISBN 0-12-088552-2.
- ↑ Dehnhardt, G.. «Sensory systems». A: Rus Hoelzel, A.. Marine Mammal Biology: An Evolutionary Approach (en anglès). Blackwell Publishing, 2002, p. 116-141. ISBN 0-632-05232-5.