Oreneta

Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuOreneta
Hirundo rustica Modifica el valor a Wikidata

Oreneta
Orenetes al niu
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,32 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13,5 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22712252 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereHirundo
EspècieHirundo rustica Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicHirundo Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimHirundo rustica savignii Modifica el valor a Wikidata
Distribució

  Zona de cria
  Resident
  Zona d'hivernada

L'oreneta comuna[1] o vulgar[2][3] (Hirundo rustica), oronell,[4][5] oronella,[6][7] oroneta,[8][9] orenola[8] o orendella[10] és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[11][12] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[13]

Són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al març, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica a l'octubre.

Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això la trobem més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[14]

Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.[cal citació]

Ous
  1. ↑ «Oreneta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 setembre 2023 (català)
  2. ↑ «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. ↑ «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. ↑ «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  6. ↑ «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. ↑ «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  8. ↑ 8,0 8,1 «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  9. ↑ «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  10. ↑ «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  11. ↑ «Swallows» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
  12. ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 609. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  13. ↑ BirdLife International. «Barn Swallow. Hirundo rustica» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 11 setembre 2023].
  14. ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.