Orgue

Infotaula d'instrument musicalOrgue
Tipusorgue, conjunt de flautes obertes amb conducte intern sense digitació, conjunt d'oboès amb canya cònica i instrument de vent amb teclat Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs421.222.11+421.222.3+412.1 Modifica el valor a Wikidata
Tessitura
Originari deantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Instruments relacionatsInstruments de teclat
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio

L'orgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")[1][2] és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.[3] En l'orgue, el so és generat pel pas del vent (aire a pressió) per tubs de diferent longitud, forma, construcció i material, classificats en registres o jocs. En l'actualitat, el vent és generat per un (o més d'un) ventilador elèctric. Antigament, però, el vent era subministrat per un sistema més o menys complex de manxes que eren accionades, mitjançant unes palanques, per una o més persones que assistien l'organista, anomenades manxaires (vegeu en aquest mateix article la fotografia de l'orgue construït per M. Pérez Molero del Museu de la Música de Barcelona).[4] Els diferents registres s'accionen per mitjà d'unes palanques situades a l'abast de la mà de qui toca l'instrument.

A diferència de la majoria d'instruments musicals, l'orgue, no està estandarditzat. Això vol dir que no tots els orgues tenen el mateix nombre de teclats ni de registres, conseqüentment, el nombre de tubs d'un orgue pot variar molt i, conjuntament amb el nombre de teclats i de registres, és un bon indicador de la mida de l'instrument. A Catalunya podem considerar que, en termes generals, un orgue amb un sol teclat manual, amb teclat pedaler o sense, vora mitja dotzena de registres i uns quants centenars de tubs, és un orgue petit (o de dimensions reduïdes); orgues amb dos o tres manuals, pedaler, entre una dotzena i una trentena de registres i entre uns mil i uns dos mil cinc-cents tubs, poden ser considerats orgues de dimensions mitjanes.[5] Orgues d'aquestes dimensions són relativament abundants a casa nostra, en canvi, orgues de dimensions més grans són, en comparació, molt més escassos. L'orgue més gran de Catalunya és el del Palau Nacional de Montjuïc: Amb sis manuals, pedaler, més de 120 registres i cap a uns 11.000 tubs, és, també, el més gran d'Espanya i un dels més grans d'Europa.[6] Avui dia, però, no és operatiu. Els orgues més grans en funcionament a Catalunya són els del Monestir de Montserrat, el de la Catedral de Barcelona i el de la Basílica de Santa Maria de Mataró, tots ells amb quatre manuals, pedaler, una seixantena de registres i uns quatre mil tubs.[7][8] Així doncs, l'orgue és considerat l'instrument musical més gran, tant pel que fa a les seves dimensions físiques, com a la seva varietat i riquesa tímbriques i al fet de ser l'únic instrument que abasta tots els sons musicals audibles, des de les notes més profundes (greus) fins a les més remotes (agudes). S'ha dit, de l'orgue, que és el "rei dels instruments", frase que s'atribueix a Wolfgang Amadeus Mozart.[9]

  1. ↑ Organon, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, at Perseus project
  2. ↑ Escalona, p. 19
  3. ↑ Escalona, pp. 35-36.
  4. ↑ Conclusions extretes dels llibres citats en la Bibliografia
  5. ↑ Conclusions extretes de l'abundant informació als llibres escrits per Escalona i González.
  6. ↑ Escalona, pp. 109-115.
  7. ↑ Escalona, pp. 25-30, 105-108.
  8. ↑ Piqué, pp. 164-165.
  9. ↑ «The King of Instruments - National Catholic Register». Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 1r agost 2012].