| ଓଡିଆ ((IAST)) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 31 milions (1996) |
| Parlants nadius | 34.500.000 (2019 ) |
| Rànquing | 31 (1996) |
| Oficial a | L'estat d'Orissa, Índia |
| Autòcton de | Àsia meridional |
| Estat | Orissa (Índia) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | oriya |
| Institució de normalització | Sense regulació oficial |
| Codis | |
| ISO 639-1 | or |
| ISO 639-2 | ori |
| ISO 639-3 | ory |
| SIL | ori |
| Glottolog | oriy1255 |
| Ethnologue | ory |
| ASCL | 5216 |
| IETF | or |
L'oriya (ଓଡ଼ିଆ; oṛiā) és una llengua oficial a l'estat d'Orissa, Índia. És del grup indoiranià de la família indoeuropea, i és parlada per 35 milions de persones. Procedeix del mateix tronc que l'assamès i el bengalí. Pel que fa al lèxic i a la fonètica, és la més propera al sànscrit de totes les llengües índies actuals.[1] Documentada ja amb una rica literatura escrita des del segle xiii, en què destaca una versió del Mahabharata del segle xiv, i que a partir del segle xvi tractà sobretot temes religiosos.[1][2]
De totes les llengües del nord de l'Índia, l'oriya és la que té menys influència persa o àrab en la gramàtica. Distingeix entre éssers humans, éssers vius i objectes per al gènere. S'usa el plural per a mostrar respecte a les persones. No conté articles. Consta de sis vocals i vint-i-vuit consonants.
Els principals dialectes de l'oriya són: mughalbandi —esdevingut varietat estàndard de la llengua—, oriya meridional, oriya nord-occidental, oriya occidental (o sambalpuri), oriya de Balasore del nord, oriya de Midnapore i halbi.[2]