| 'Ирон ӕвзаг, Iron ævzag | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | ~700,000 |
| Parlants nadius | 599.250 (2010 ) |
| Autòcton de | Caucas |
| Estat | Rússia, Geòrgia, Turquia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i Ossetian Cyrillic alphabet (en)  |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | os |
| ISO 639-2 | oss |
| ISO 639-3 | oss |
| SIL | oss |
| Glottolog | osse1243 |
| Ethnologue | oss |
| UNESCO | 1066 |
| IETF | os |
L'osseta[1] o osset[2][3] (osseta: Ирон æвзаг, Iron ævzhag o Иронау, Ironau; persa: اوسِتی) és una llengua irànica parlada pels ossetes als estreps del Caucas, a la frontera entre Rússia i Geòrgia.
L'àrea pertanyent a Rússia és coneguda com a Ossètia del Nord - Alània (capital: Vladikavkaz), mentre que la que pertany a Geòrgia és anomenada Ossètia del Sud (capital: Tskhinvali). Els parlants de l'osseta són uns 500.000, el 60% dels quals viuen a Alània i un 15% a Ossètia del Sud.
L'osseta, juntament amb el persa tat i el talix, és una de les principals llengües iràniques del Caucas, amb una comunitat de parlants considerable. Prové de la llengua dels alans, que formaven part dels sàrmates, un poble nòmada. Es creu que és l'única llengua supervivent de les derivades de les llengües sàrmates.
- ↑ «osseta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Osseta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Entrada osset[Enllaç no actiu] al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana