 Chris Merritt com a Otello al Rossini Opera Festival de Pesaro del 1986 | |
| Títol original | Otello, ossia Il moro di Venezia |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Gioachino Rossini |
| Llibretista | Francesco Maria Berio di Salsa |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
| Basat en | Othello ou le More de Venise de Jean-François Ducis[1] i Otel·lo de William Shakespeare (William Shakespeare ) |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Dramma tragico per musica |
| Parts | Tres |
| Personatges |
|
| Instrumentació | |
| Estrena | |
| Estrena | 4 de desembre de 1816 |
| Escenari | Teatro del Fondo de Nàpols, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 1827, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya) |
| Estrena al Liceu | 10 de juny de 1848 |
 
| |
Otello, ossia Il moro di Venezia és una òpera en tres actes amb música de Gioachino Rossini i llibret de Francesco Maria Berio di Salsa, basat en la tragèdia en cinc actes Othello ou le More de Venise de Jean-François Ducis i Otel·lo de William Shakespeare. Es va estrenar al Teatro del Fondo de Nàpols, el 4 de desembre de 1816.[2]
Setanta anys abans que Giuseppe Verdi en fes un tractament molt diferent del mateix tema en el seu Otello basat clarament en Shakespeare, el de Rossini i el llibretista Berio di Salsa es basa més aviat en Othello ou le More de Venise, una tragèdia en cinc actes de Jean-François Ducis (1792) basada al seu torn en l'obra shakespeariana. És l'única obra rossiniana basada en un drama de Shakespeare. L'òpera s'allunya bastant de l'obra original, té lloc a Venècia i no a Xipre, i el drama es desenvolupa d'una altra forma. El paper de Jago és menys important i diabòlic que a l'obra original i en la versió de Verdi, estrenada el 1887.
L'argument del llibret difereix molt de l'obra de Shakespeare perquè té lloc totalment a Venècia, no principalment a Xipre, i el conflicte dramàtic es desenvolupa d'una manera diferent. El paper de Iago és molt menys diabòlic que l'obra de Shakespeare o l'òpera Otello de Verdi de 1887, que també es basava en ella. Shakespeare va derivar la seva obra de la història Un Capitano Moro ("Un capità morisc") de Cinthio, deixeble de Boccaccio, publicada per primera vegada el 1565.[3][4] En canvi, el paper de Rodrigo, una subtrama de Shakespeare i Verdi, és molt destacat en la versió de Rossini: algunes de les músiques més difícils i brillants s'assignen al personatge Rodrigo. Els papers d'Otello, Iago i Rodrigo estan composts per a la veu de tenor.
L'Otello de Rossini és una fita important en el desenvolupament de l'òpera com a drama musical. Va proporcionar a Verdi un punt de referència per a les seves pròpies adaptacions de Shakespeare. Un CD Opera Rara de l'òpera de 1999 inclou un final feliç alternatiu, una pràctica habitual amb el drama i l'òpera en aquell període del segle xix.[5]
- ↑ Sala, Emilio. «The opera: a brief overview» (en anglès). Teatro alla Scala. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 1r gener 2016].
- ↑ Osborne, Richard. «Otello (i)». Grove Music Online. DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.article.O003768. [Consulta: 9 octubre 2020].
De subscripció o mur de pagament
- ↑ «About Othello». CliffsNotes.
- ↑ «Cinthio's Tale: The Source of Shakespeare's Othello». St. Stephen's School.
- ↑ "Otello" Arxivat 13 March 2019 a Wayback Machine. on Opera Rara website, accessed 1 April 2015.
