Palau Reial Major

Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).

Palau Reial Major
Dades
Tipus	Palau
Part de	Conjunt especial del sector de la muralla romana
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica arquitectura gòtica arquitectura del Renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.384164°N,2.177567°E / 41.384164; 2.177567
Format per	Saló del Tinell Palau dels Comtes Capella de Santa Àgata Palau del Lloctinent
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Data	1r març 1962
Codi BCIN	23-MH
Codi BIC	RI-51-0000424
Id. IPAC	27
Bé cultural d'interès nacional
Saló del Tinell
Id. Barcelona	1068
Bé cultural d'interès nacional
Capella de Santa Àgata
Tipus	monument històric
Codi BCIN	25-MH
Codi BIC	RI-51-0000005
Id. IPAC	29
Id. Barcelona	1069
Bé cultural d'interès nacional
Palau dels Comtes
Id. Barcelona	437
Bé cultural d'interès nacional
Palau del Lloctinent
Id. Barcelona	436

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó. És al centre del barri Gòtic de la ciutat, a la plaça del Rei, i es compon bàsicament de tres recintes: el Saló del Tinell, fet construir pel rei Pere el Cerimoniós entre els anys 1359 i 1362 al mestre d'obres Guillem Carbonell; la capella palatina de Santa Àgata, de l'any 1302, per ordres del rei Jaume el Just i la seva esposa Blanca de Nàpols (al seu interior hi ha el Retaule del Conestable, de Jaume Huguet); i el Verger, jardí amb porxos i dependències al voltant, comunicat amb el Tinell. Va ser seu del tribunal de la Inquisició i avui és la seu del Museu Frederic Marès.

Afegit al Palau Reial, s'aixeca el Palau del Lloctinent, de l'any 1549, construït per Antoni Carbonell per encàrrec de la Generalitat.^[1] És la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó (única de l'any 1836 fins a 1994 i seu institucional des de llavors). També en forma part l'anomenat Mirador del Rei Martí, torre amb cinc pisos de galeries edificada el 1555, entre el Palau del Lloctinent i el Tinell.

Es té documentació del nom de Palau Major per primera vegada l'any 1116,^[2] i fou anomenat així per diferenciar-lo del Palau Reial Menor, que s'aixecava vora la plaça de Sant Miquel, darrere la Casa de la Ciutat, i fou enderrocat el 1847.