पाळि / Pāḷi | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua antiga |
Ús | |
Parlants | Llengua morta, utilitzada només a la litúrgia budista |
Parlants nadius | 0 |
Autòcton de | Àsia |
Estat | Sri Lanka, Myanmar, Tailàndia, Cambodja, Laos, Vietnam, Índia i Nepal. |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries del període mitjà i modern llengües indoàries mitjanes pràcrit | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura brahmi i alfabet llatí |
Codis | |
ISO 639-1 | pi |
ISO 639-2 | pli |
ISO 639-3 | pli |
SIL | pli |
Glottolog | pali1273 |
Linguasphere | 59-AAF-pb |
Ethnologue | pli |
IETF | pi |
El pali (en pāḷi: पाळि) és una llengua indoeuropea de la família indoària que es parlava antigament a l'Índia. Avui dia encara es fa servir com a llengua litúrgica en el budisme theravada.[1][2][3]
Les primeres evidències arqueològiques de l'existència del pali canònic provenen de les inscripcions de ciutats estat pyu trobades a Birmània i datades des de mitjan segle V fins a mitjan VI dC.[4]
El terme pāḷi significa ‘el text’ o ‘la línia’, en referència a les línies de fulles de palma que s'utilitzaven com a suport de l'escriptura.[5]