El paller[1] és un tipus de construcció utilitzat al començament de segle xx, tant com un mètode d'assecat com d'emmagatzematge del fenc o la palla. Es preparava a mà després de segar o de la collita. Es componia d'un pal central de fusta sobre el que s'hi acumulava el fenc tallat, en capes, formant un munt fins a la seva posterior transferència a l'estable. Era una característica dels països europeus de clima càlid abans de l'abandonament de la pràctica en favor de les bales d'emmagatzematge per raó del desenvolupament de la mecanització agrícola.
Al voltant del paller s'hi feia un petit mur per a evitar que el bestiar s'acostés per menjar-se el fenc. En l'actualitat, amb l'ús de la maquinària, aquest sistema d'emmagatzematge ha estat substituït per les bales de palla. A part, el paller tenia el desavantatge de deixar florir les parts exposades a la pluja, podent enverinar o fer emmalaltir el bestiar.