El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.[1]
També utilitzen el terme, majoritàriament de forma despectiva, alguns espanyolistes per a designar els grups que pretenen la unió política de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per la qual cosa la majoria de grups catalanistes rebutgen aquesta denominació, tant per les connotacions negatives que precisament volen imprimir-hi llurs crítics[2] com per l'escàs ús del terme en l'actualitat.[3] Des de la dècada de 1930 s'ha utilitzat el terme pancatalanisme o s'utilitzaria aquest com un instrument per desacreditar el conjunt del nacionalisme valencià i del mallorquinisme,[4] que en cas valencià, i a partir de la batalla de València s'utilitzarà també contra els partidaris de la unitat de la llengua catalana.[5][6][7]
Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana. També es representada per altres organitzacions que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com Poble Lliure, Endavant, la Forja, Arran i Jovent Republicà.
- ↑ «Pancatalanisme». Gran Enciclopèdia de la Llengua Catalana.
- ↑ Fàbrega, Jaume. La cultura del gust als Països Catalans. El Mèdol, 2000, p. 13.
- ↑ «Secesionismo lingüístico en España: el caso del blaverismo.» (en castellà). Università Venezia. «Hoy en día “pancatalanismo” es un término usado casi sólo por sus opositores.»
- ↑ Flor i Moreno, 2010, p. 135.
- ↑ Flor i Moreno, 2010, p. 262.
- ↑ Flor i Moreno, 2010, p. 324.
- ↑ Flor i Moreno, 2010, p. 493-494.