Papa Esteve III

Plantilla:Infotaula personaEsteve III

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement?
p. 720 Modifica el valor a Wikidata
Siracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 772 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
94è Papa
11 agost 768 – 1r febrer 772 (Gregorià)
← Papa Pau IAdrià I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Quan el Papa Pau I mor, es designa com a Papa un sacerdot romà anomenat Felip que renuncia l'endemà. Aleshores, el duc de Nepi provoca una insurrecció armada i proclama anticanònicament com a Papa el seu germà, el laic que prendrà el nom de Constantí II i que després de ser derrotat és considerat per l'Església com Antipapa.

Esteve III, que residia a Roma des que va deixar la seva ciutat natal sota el pontificat de Gregori III, havia realitzat diverses funcions, cada vegada més importants, pels successius Sants Pares fins que, una vegada deposat l'Antipapa Constantí, va ser escollit Papa. Durant el seu pontificat destaca la celebració en 769 d'un Concili del Laterà en el qual, entre altres mesures, es va establir que el Papa hauria de ser escollit entre els cardenals, es va condemnar l'Antipapa Constantí i es va condemnar la iconoclàstia confirmant la pràctica de la devoció a les icones.

En la política exterior es va produir la mort de Pipí el Breu el mateix any de la seva elecció com a Papa de Roma la qual cosa va provocar un allunyament de la política dels seus antecessors, a causa del distanciament als reis francs i l'apropament als llombards, arran del matrimoni celebrat pel nou rei franc Carlemany amb la filla del rei llombard Desideri d'Ístria.