 Paravauxita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Fe2+Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | vauxita i para-  |
| Localitat tipus | mina Siglo XX |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Triclínic, pinacoïdal |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics curts o tabulars, a vegades en agregats radials o subparalels |
| Color | Incolor a blanc verdós |
| Fractura | Concoide |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 3 (Mohs) |
| Lluïssor | Vítric, perlat |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Densitat | 2,36 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pvx |
La paravauxita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la laueíta”. Va ser descoberta l'any 1922 en la mina Siglo Veinte en el municipi de Llallagua de la província de Rafael Bustillo, en el departament de Potosí (Bolívia), sent nomenada així per la seva relació química amb la vauxita.[1]
- ↑ Gordon, 1922.