| ||||
| Tipus | parc nacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació de Ben Arous (Tunísia) i governació de Nabeul (Tunísia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Parc Nacional de Boukornine | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 12390 | |||
| Història | ||||
| Creació | 1987 | |||
El Parc Nacional de Boukornine (àrab: الحديقة الوطنية ببوقرنين, al-Ḥadīqa al-Waṭaniyya bi-Bū-Qurnīn) és un parc natural de la governació de Ben Arous, a Tunísia, prop de Hammam Lif, declarat Parc Nacional per un decret de 17 de febrer de 1987 i amb una superfície de 1.939 hectàrees.[1]
El lloc voreja el litoral nord i constitueix l'acabament del Dorsal tunisià. El Djebel Boukornine[2]té una altura màxima de 576 metres al pic de Bordj Cédria i està format per afloraments del calcari juràssic, resistents, plegats i plens de faldes; al cim són terrenys calcaris del cretaci menys resistents en conjunt.[3]
La flora inclou més de 600 espècies amb una espècie dominant, la tuia de Barbaria, un arbust resinós; en aquest lloc és l'únic del Magrib on es troba una planta herbàcia tubèrcul endèmic, el ciclamen de Pèrsia, i fins a una dotzena d'orquídies i tulipes salvatges.
La fauna inclou 25 espècies de papallones, més de 50 espècies d'ocells, incloent alguns rapinyaires, i 25 espècies de mamífers, entre els quals el mamífer més petit del món, la musaranya etrusca. S'hi han reintroduït els cérvols de Barbaria, les gaseles de muntanya i els carners salvatges.[4]
Fa 150 milions d'anys la regió era sota el mar i s'han trobat nombrosos fòssils marins. Els cartaginesos i romans van deixar rastres de la seva presència com un temple de Baal i altres ruïnes antigues. A la font d'Aïn Zarga s'hi fa una peregrinació cada primavera. El 1926 Arthure Pellegrin va escriure diversos poemes inspirats en aquestes muntanyes.
- ↑ «Boukornine | Natonal Park». dopa-explorer.jrc.ec.europa.eu. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ Seguin, Yves; Guy, Marie-josee. Tunisie 2e édition (en francès). Ulysse, 2005-05-27, p. 76. ISBN 978-1-894676-25-0.
- ↑ Elhamrouni, Abdelmajid; Loisel, Roger «Contribution à l'étude de la tétraclinaie tunisienne ; les groupements des Djebel Boukornine et Ressas». Ecologia Mediterranea, 4, 1, 1978, pàg. 133–139. DOI: 10.3406/ecmed.1978.948.
- ↑ Abaigar, Teresa; Cano, Mar; Sakkouhi, Mounir «Evaluation of habitat use of a semi-captive population of Cuvier’s gazellesGazella cuvieri following release in Boukornine National Park, Tunisia» (en anglès). Acta Theriologica, 50, 3, 01-09-2005, pàg. 405–415. DOI: 10.1007/BF03192635. ISSN: 2190-3743.