Parlament Basc

Parlament Basc
Eusko Legebiltzarra
XIII Legislatura
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentaBakartxo Tejeria, PNB
des del dia 20 de novembre de 2012
Vicepresidenta primeraSusana Corcuera, PSE-EE
des del dia 14 de maig de 2024
Vicepresidenta segonaEba Blanco, EH Bildu
des del dia 3 d'agost de 2020
Secretari primerIon Aiartza, PNB
des del dia 14 de maig de 2024
Secretari segonEraiz Saez de Egilaz, EH Bildu
des del dia 14 de maig de 2024
Estructura
Membres75 diputats
(majoria absoluta: 38)
Grups políticsGovern (39)
  EAJ-PNV (27)
  PSE-EE (12)

Oposició (36)
  EH Bildu (27
  PP (7)
  SUMAR (1)
  Vox (1)
Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional
Última elecció21 d'abril de 2024
Lloc de reunió
Antic Institut Ramiro de Maeztu, Vitòria
Lloc web
www.legebiltzarra.eus
Exterior del Parlament Basc
Vista exterior de la seu del Parlament Basc a Vitòria.

El Parlament Basc (oficialment Eusko Legebiltzarra en èuscar i Parlamento Vasco en castellà) és el Parlament Autonòmic[1] en el qual es desenvolupen les lleis de la Comunitat Autònoma Basca i en el qual estan representats els ciutadans d'aquesta comunitat. Des de les eleccions del 2012, la seva presidenta és Bakartxo Tejeria, del Partit Nacionalista Basc.

El Parlament Basc exerceix la potestat legislativa,[1] tria el president del govern basc (lehendakari en basc), aprova els pressupostos de la comunitat autònoma del País Basc i impulsa i controla l'acció del Govern Basc. Representa, així mateix, els ciutadans bascos. La seva seu es troba a la capital institucional basca, Vitòria.

El Ple el presideix l'escultura en fusta de roure, "Izaro", feta per a l'ocasió per l'escultor de Bermeo Néstor Basterretxea que evoca un arbre,[2] com a llegat de la tradició basca de legislar sota els arbres del costat de les esglésies. Al centre de l'escultura es troba incrustat un tros del vell arbre foral, dipositari de la tradició foral basca.

  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 598. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. C., A. «Basterretxea y las siete ramas de 'Izaro'». El Diario Vasco, 24-04-2010. [Consulta: 12 abril 2020].