Parlament Europeu

Parlament Europeu
European Parliament, Европейски парламент, Európai Parlament, Ευρωπαϊκό Κοινοβούλιο, Europa-Parlamentet, Parlamento Europeo, Parlamento europeo, Eiropas Parlaments, Parlament Ewropew, Europäisches Parlament, Europees Parlement, Parlament Europejski, Parlamento Europeu, Parlamentul European, Európsky parlament, Evropski parlament, Euroopan parlamentti, Parlement européen, Europski parlament, Evropský parlament, Europaparlamentet i Euroopa Parlament Modifica el valor a Wikidata
X Legislatura
Tipus
TipusCambra baixa
Líders
PresidentaRoberta Metsola, PPE
des del dia 18 de gener del 2019
Vicepresidentsvegeu-ne la llista,
des del dia
Líders de grup,
des del dia 16 de juliol del 2024
Estructura
Membres720 eurodiputats
Grups polítics
Comissions
Elecció
Sistema de votacióLlista de partit, VUT i escrutini uninominal majoritari[nota 1]
Última elecció6-9 de juny del 2024
Lloc de reunió
1r: Louise Weiss: Estrasburg, França (a la imatge)
2n: Espai Léopold: Brussel·les, Bèlgica
Secretaria: Luxemburg i Brussel·les
Lloc web
europarl.europa.eu

El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.[1] Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). És considerat una de les assemblees legislatives més poderoses del món.[2] Es compon de 720 eurodiputats, que representen el segon electorat democràtic més gran del món (després del que representa el Parlament de l'Índia), així com l'electorat democràtic transnacional més gran (400 milions de votants el 2019).[3]

El 1979 fou elegit per sufragi universal per primera vegada i des d'aleshores s'han anat celebrant eleccions al Parlament Europeu cada cinc anys. Tanmateix, a partir de les segones eleccions, la participació entrà en un llarg declivi que no s'interrompé fins al 2019, quan augmentà en 8 punts percentuals i superà la barrera del 50% per primera vegada des del 1994.[4] L'edat de vot és de 18 anys a tots els estats membres tret de Grècia, on és de 17, i Àustria, Alemanya, Bèlgica i Malta on és de 16.[5]

Malgrat que disposa de competències legislatives que no tenen ni el Consell ni la Comissió, el Parlament Europeu manca d'iniciativa legislativa formal,[6] a diferència de la majoria de parlaments nacionals dels estats membres. El Parlament és la «primera institució» de la UE[7][nota 2] i té les mateixes competències legislatives i pressupostàries que el Consell (excepte en els àmbits en els quals s'apliquen procediments legislatius especials). A més a més, disposa d'un control equitatiu sobre el pressupost de la UE. Finalment, la Comissió Europea, que és l'òrgan executiu de la UE, està obligada a retre comptes davant del Parlament, que accepta o rebutja el candidat proposat pel Consell com a president de la Comissió així com la Comissió en el seu conjunt, a més de poder forçar-ne la dimissió mitjançant una moció de censura.[8]

L'actual presidenta del Parlament Europeu és Roberta Metsola (PPE), elegida el gener del 2022. Hi ha diversos partits amb representació a la cambra, els més grans dels quals són el Grup del Partit Popular Europeu (PPE) i l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Les últimes eleccions a escala europea foren les eleccions al Parlament Europeu del 2024. El Parlament Europeu opera des de tres ciutats: Brussel·les (Bèlgica), Luxemburg i Estrasburg (França). Les oficines administratives (o Secretaria General) es troben a Luxemburg i les sessions plenàries se celebren a Estrasburg i Brussel·les, ciutat on també es reuneixen les comissions.[9]

El Parlament Europeu té 32 oficines d'informació repartides pels diferents estats membres, incloent-hi l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.[10]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

  1. Jimena Quesada, 2011, p. 75.
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades LFarrellPowerful
  3. Koschyk, M.; Grün, G.-C. «EU-Wahl: Auf die Jungwähler kommt es an» (en alemany). Deutsche Welle, 24 maig 2019. [Consulta: 20 juliol 2020].
  4. Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. «Eleccions europees 2019: participació rècord impulsada pels joves», 24 setembre 2019. [Consulta: 22 febrer 2021].
  5. Mańko, R. «Voting age for European elections» (en anglès). Parlament Europeu, 6 juny 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
  6. Jimena Quesada, 2011, p. 55.
  7. «La UPF assessorarà el Parlament Europeu». Institut de Biologia Evolutiva, 29 abril 2010. [Consulta: 7 desembre 2021].
  8. Jimena Quesada, 2011, p. 87.
  9. Jimena Quesada, 2011, p. 82.
  10. «Liaison offices in your country» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 10 novembre 2022].