(en) Party of the European Left  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PEL | ||||
| Tipus | partit polític europeu (2004–) | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic comunisme eurocomunisme | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Forma jurídica | partit polític europeu | ||||
| Història | |||||
| Creació | 9 maig 2004, Roma | ||||
| Activitat | |||||
| Membres | 413 (2022) | ||||
| Membres | 351 (2021) | ||||
| Membres | 385 (2019) | ||||
| Membres | 410 (2020) | ||||
| Membres | 426 (2023) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Heinz Bierbaum | ||||
| Líder al Parlament Europeu | Martin Schirdewan (2019) | ||||
| Grup al Parlament Europeu | L'Esquerra en el Parlament Europeu | ||||
| Parlament Europeu (2024) | 16 / 720 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | european-left.org | ||||
El Partit de l'Esquerra Europea (PEL per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu d'ideologia comunista, socialista democràtica i eurocomunista.[1] El partit, fundat els dies 8 i 9 de maig de 2004 a la ciutat italiana de Roma,[2] està presidit actualment per l'alemany Heinz Bierbaum i vicepresidit per l'espanyola Maite Mola, mentre que la suïssa Brigitte Berthouzoz és la tresorera.[3]
El PDE/EDP és un dels 10 partits reconeguts per la Unió Europea (UE) i té 27 diputats en el Parlament Europeu, tots ells al grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu, on també participen altres partits com l'espanyol Podem, membre de l'aliança Ara la Gent, i gran part dels partits de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica.[4]
Amb 42 partits repartits en 25 països d'Europa, formen part en la seva gran majoria del cinquè grup en nombre de representants de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 38 membres en el Grup de l'Esquerra Unida Europea, on també participen altres partits del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu o de fora de la UE com el Partit Comunista de la Federació Russa.[5]
El Partit de l'Esquerra Europea està compost per partits molt importants als seus països, com la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) de Grècia, Esquerra Unida d'Espanya, La França Insubmisa o el Partit Progressista del Poble Treballador de Xipre, i d'altres més petits o extraparlamentaris com el Partit Comunista d'Àustria o el Partit de la Refundació Comunista d'Itàlia.[6]
- ↑ Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ Hudson, Kate. La Nova Esquerra Europea: un socialisme per al segle XXI? (en anglès). Springer, 2012-06-19, p. 46. ISBN 978-1-137-26511-1.
- ↑ «Organs rectors» (en anglès). Partit de l'Esquerra Europea. [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ «Eurodiputats del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Membres del Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:1