El patriotisme és la devoció que es pot sentir pel país propi, sentiment que és aplicable a tots els grups humans en relació a la terra on se situa cada un, tot i que la paraula pot tenir diferents sentits segons el context, l'època, el lloc i les idees polítiques o filosòfiques.[1][2] És un sentiment molt proper al nacionalisme, que és més aviat una ideologia política.[3][4][5][6]
El mot patriota ve del grec πατριώτης (patriōtēs), que seria l'"habitant de la contrada", i que ve de πατρίς, "pàtria", és a dir: "terra dels pares".[7] Les primeres manifestacions les trobem en el món antic, entre la història i la llegenda, i van ser en la seva major part l'expressió, tant a Grècia com a Roma, de sentiment cívic, d'orgull i d'amor a la pròpia comunitat política (la polis, o l'Imperi Romà).[1] L´ús del concepte de patriotisme apareix per primer cop a principis del segle xviii, i va tenir el moment de major expansió ideal i política en l'àmbit europeu durant el curs del segle XIX en relació amb el desenvolupament de la idea de nació i amb les lluites per la independència.[8][9]