(pt) Pedagogia do Oprimido (en) Pedagogy of the Oppressed (es) Pedagogía del Oprimido | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Paulo Freire |
Llengua | portuguès |
Publicació | 1970 |
Dades i xifres | |
Tema | Pedagogia crítica |
Gènere | assaig |
Pedagogia de l'oprimit és una de les obres més conegudes de l'educador, pedagog i filòsof brasiler Paulo Freire. El llibre, d'orientació marxista, està basat en la seva pròpia experiència com a professor per adults analfabets.[1]Va ser publicat per primer cop en portuguès l'any 1968 i traduït al valencià el 2006.[2]
El llibre tracta els oprimits: persones que no poden construir-se en un món de signes escrits ni obrir-se a altres mons, és a dir, no poden desenvolupar-se en un univers que tè el llenguatge escrits com a base del coneixement. Freire proposa també una pedagogia revolucionària que tingui com a principal objectiu l'acció i reflexió conscients i creatives de les masses oprimides sobre el seu alliberament.[3]
A Pedagogia de l'oprimit, la ciència i l'educació esdevene armes tàctiques en la lluita de classes: l'autor hi inclou una anàlisi de classes marxista i hi explora la relació entre «colonitzador» i «colonitzat». També hi explica com els oprimits s'alliberaran gràcies a cercar coneixement, així com el reconeixement de la necessitat de lluitar per aquesta.[4]
El llibre gira al voltant dels interessos principals de Freire: la conscienciació, la revolució, el diàleg i la cooperació. A més, s'hi explica el pensament de Freire que deia que l'educació era un acte d'amor, de coratge, i una pràctica de la llibertat dirigida cap a la realitat.[5] Pedagogia de l'oprimit, roman popular entre els educadors d'arreu del món, i és un dels llibres fonamentals de la pedagogia crítica, amb més de 750.000 vendes.[6]