Percy Bysshe Shelley (Horsham, West Sussex, 4 d'agost de 1792 – La Spezia, Ligúria, 8 de juliol de 1822)[1] fou un poeta i pensador anglès. Va ser el marit de Mary Shelley.
Nodrit pels filòsofs del segle xviii, era revolucionari en religió, moral i en política, però ho era a força de ser poeta, amb un idealisme ingenu. Sobre les ruïnes de la tirania, Shelley veia renéixer un món de pau, amor i felicitat. La seva obra, molt extensa, comprèn un gran nombre de poesies líriques, les més ardents, més etèries i més apassionadament melancòliques que existeixen.
Familiaritzat amb els poetes grecs i els pensadors moderns, tan enamorat de la bellesa pura com de les idees filosòfiques i socials, artista tan consumat com inspirat i somniador, Shelley és un dels més grans lírics de tots els temps. No ofereix partir de la vida real, només expressa la seva ànima, però en parlar d'ell, parla de nosaltres. Les seves idees generoses, els seus apassionats sentiments, el seu amor a la natura, la seva tendresa envers la humanitat s'expressen en estrofes de factura perfecta, d'una imaginació tan nova com rica, d'una exquisidesa harmònica. Pensador agosarat, artista difícilment traduïble, Shelley ha exercit en el continent només una influència escassa i dèbil, excepte a finals del segle xix als Països Baixos i en altres pocs països.
- ↑ The Life of Percy Bysshe Shelley, Thomas Medwin (Londres, 1847), p. 323