Pere Monge

Pere Monge

Nom original	(ar) بطرس الثالث
Biografia
Naixement	segle V Egipte
Mort	29 octubre 490 Egipte
Sepultura	Catedral de Sant Marc
Patriarca Copte d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria
Dades personals
Residència	Catedral de Sant Marc
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	sacerdot
Enaltiment
sant

Pere Monge o Pere Mogge (grec antic: Πέτρος ὁ Μογγὸς; llatí: Petrus Mongus o Moggus) va ser patriarca monofisita d'Alexandria al segle v. Va portar també el malnom de Bles o Tartamut.

Diòscor, successor de Ciril d'Alexandria, que va ser patriarca durant set anys (444-451), el va ordenar diaca. Va participar en les accions violentes de Diòscor i li va donar suport quan el Concili de Calcedònia el va deposar. El seu successor, Proteri, va donar suport a les decisions del concili. Pere es va unir a l'oposició encapçalada per Timoteu Eluros i altres. Proteri els va condemnar a deposició i excomunió.

Proteri els va poder desterrar i Pere va acompanyar a Timoteu fora d'Alexandria i va convertir-se en el seu principal suport. Quan va morir l'emperador Marcià, van tornar a Alexandria i van matar Proteri o van incitar els disturbis que van portar a la seva mort, l'any 475.

Timoteu Elure va pujar al patriarcat, però poc després l'emperador Lleó I el Traci el va desterrar i Pere també va haver de fugir. Timoteu Salofaciol va ser nomenat patriarca. Durant la usurpació de Basilisc, Timoteu Elure va tornar de l'exili i va anar a Alexandria a recuperar la seu (476), i Pere se li va unir. Salofaciol va ser expulsat i es va refugiar en un monestir a Conopus i Timoteu va tornar a ocupar el càrrec patriarcal.

A la caiguda de Basilisc, Zenó, que va recuperar el poder, va permetre a Timoteu, ja molt vell, de restar com a patriarca, però a la seva mort, poc després (477), els bisbes monofisites del país van elegir a Pere (que mentrestant havia estat ascendit a ardiaca), i l'emperador es va indignar i va decidir matar el nou patriarca. Tanmateix, passats els primers moments de ràbia, l'emperador va perdonar la vida a Pere, tot i que el va privar del patriarcat en el qual va ser restaurat Salofaciol.

Aquest va morir no molt de temps després i Joan de Tabenna, conegut com a Joan de Talaia o Talaida, va ser nomenat patriarca, però al cap d'un temps, per orde de Zenó, va ser deposat, i va cridar a Pere Monge pel càrrec. Pere era al seu exili a Eucaita, al Pont, i va poder tornar com a patriarca l'any 482, sembla que com a part de la política religiosa de Zenó, i acceptant les doctrines que aquest imposava. Joan Talaia va fugir a Roma, on el papa Simplici I li va donar suport.

Fèlix III, que va succeir a Simplici l'any 483, el va mantenir en el càrrec. Per sostenir-se contra aquest perill, Pere va anatematitzar les doctrines del Concili de Calcedònia que el seu rival sostenia (així es guanyava el bàndol monofisita), i per evitar un conflicte amb Acaci de Constantinoble i la cort, va negar haver-ho fet. Mentrestant, el nou patriarca de Constantinoble, Eufemi, es va declarar contrari a Pere i va donar suport al Papa.

Llavors va morir Pere, el 490, poc abans de morir Zenó. El va succeir el monofisita Atanasi II d'Alexandria.^[1]