,_RP-P-OB-31.455.jpg) Gravta de Cornelis Galle el Vell, datat entre 1597 i 1599.  | |
| Nom original | (la) Petrus Apianus (de) Peter Apian |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Peter Bienewitz 16 abril 1495 Leisnig (Electorat de Saxònia) |
| Mort | 21 abril 1552 (57 anys) Ingolstadt (Ducat de Baviera) |
| Formació | Universitat de Viena (1519–1521) Universitat de Leipzig (1516–1519) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria, trigonometria, cosmologia, astronomia, observatori astronòmic, cartografia, geografia i edició |
| Lloc de treball | Ingolstadt |
| Ocupació | matemàtic, editor, geògraf, impressor, cosmògraf, cartògraf, professor d'universitat, astrònom, editor |
| Ocupador | Universitat d'Ingolstadt (1527–1555) |
| Moviment | Renaixement alemany |
| Professors | Georg Tannstetter, Johannes Sturm i Michael Beuther |
| Alumnes | Michael Maestlin |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Bennewitz |
| Fills | Philipp Apian |
| Germans | Georg Apian |
 | |
 | |
Petrus Apianus (Leisnig, 16 d'abril de 1495 - Ingolstadt, 21 d'abril de 1552), també conegut com Peter von Bennewitz o Bienewitz, fou un astrònom i matemàtic alemany. Va ser un dels primers a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. És l'autor d'un planisferi, Tipus Orbis Universalis, publicat el 1520 i de l'obra Astronomicum Caesareum, editada el 1540, de matemàtica, astronomia i cartografia. Va ser nomenat matemàtic de l'emperador Carles V del Sacre Imperi romanogermànic, a qui havia dedicat una de les obres que més fama li va donar, l'Astronomicum Caesareum. Apianus va ser un dels primers cosmògrafs a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. En matemàtiques, va calcular taules trigonomètriques que va publicar a Nuremberg el 1534 amb el títol Primi instrumentum Mobilis, amb un instrument que permetia el càlcul mecànic de sinus.
Va aplicar les matemàtiques a l'estudi astronòmic, afavorint-ne l'observació directa. En aquest sentit, va ser el primer a valer-se de vidres fumats per a l'observació del Sol. Així, va poder publicar un quadrant astronòmic i instruccions per a la fabricació d'instruments d'observació i rellotges de sol. Entre les observacions astronòmiques que va realitzar, cal destacar la descripció del pas el 1531 del cometa de Halley, suggerint a més que les cues cometàries en la seva òrbita de gir és molt possible que apuntessin en sentit oposat al Sol.