_(cropped).jpg)
Phil Collins (Cheswick, Londres, 30 de gener de 1951) és un bateria, cantant de rock i pop, compositor, productor musical i actor anglès.[1] Va ser bateria i posteriorment cantant del grup Genesis, després de la sortida de Peter Gabriel i ha tingut una exitosa carrera en solitari, aconseguint tres senzills número u del Regne Unit i set dels EUA com a artista solista. En total, el seu treball amb Genesis, altres artistes i en solitari va donar lloc a més singles entre els 40 millors dels Estats Units que qualsevol altre artista durant la dècada de 1980.[2] Entre les seves cançons més famoses hi ha In The Air Tonight, You Can't Hurry Love, Sussudio, One More Night, Another Day In Paradise, Do You Remember?, Both Sides Of The Story, Dance Into The Light i Can't Stop Loving You.
L'any 1995 va abandonar el grup Genesis, grup del qual era bateria des de feia 25 anys i cantant des de 20, per centrar-se exclusivament en els seus projectes en solitari, que va incloure escriure cançons per a la pel·lícula d'animació Tarzan (1999) de Disney, que li van valer un Oscar a la millor cançó original per "You'll Be in My Heart". Es va unir amb els seus antics companys Tony Banks i Mike Rutherford de Genesis per a la seva gira Turn It On Again el 2007. Després d'un retir de cinc anys per centrar-se en la seva vida familiar, Collins va publicar les seves memòries el 2016 i va completar la seva gira Not Dead Yet el 2019. Després es va unir a Genesis el 2020 per a una segona gira de reunió The Last Domino?, que finalitza el març de 2022 i en la que va anunciar el seu adeu dels escenaris.
La discografia de Phil Collins inclou vuit àlbums d'estudi que han venut 33,5 milions d'unitats certificades als EUA i uns 150 milions de discs venuts a tot el món, el que el converteix en un dels artistes amb més vendes del món.[3] És un dels tres artistes discogràfics, juntament amb Paul McCartney i Michael Jackson, que han venut més de 100 milions de discos tant com a solistes com per separat com a membres principals d'una banda.[4][5] Ha guanyat vuit Premis Grammy, sis Premis Brit (guanyant el de millor artista masculí britànic tres vegades), dos Premis Globus d'Or, un Oscar i un Disney Legend.[6] Va ser guardonat amb sis Premis Ivor Novello de la British Academy of Songwriters, Composers and Authors, incloent-hi el Premi International a l'èxit. Va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood l'any 1999, i va ser inclòs al Saló de la Fama dels Compositors el 2003 i al Saló de la Fama del Rock and Roll com a membre de Genesis el 2010. També ha estat reconegut per publicacions musicals amb la inducció al Saló de la Fama de les revistes Modern Drummer i Classic Drummer, el 2012 i 2013 respectivament.[7][8] Fou nomenat tinent de l'Orde Reial de Victòria.[9]
- ↑ «Phil Collins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Anderson, John «Pop Notes». Newsday [Nova York], 07-01-1990.
- ↑ Walker, Brian «Phil Collins leaves music industry to be full-time dad». CNN, 10-03-2011 [Consulta: 14 octubre 2013].
- ↑ «Book excerpt: Phil Collins' "Not Dead Yet"». CBS News, 22-10-2016 [Consulta: 25 agost 2017].
- ↑ Payne, Ed «Phil Collins' fans rejoice: Artist announces end of retirement». CNN, 29-10-2015 [Consulta: 25 agost 2017].
- ↑ «Phil Collins 'no longer retired'». BBC, 02-01-2018.
- ↑ «Modern Drummer's Readers Poll Archive, 1979–2014». Modern Drummer. [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ «Phil Collins Hall of Fame Induction». Classic Drummer. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ London Gazette núm. 53696 (11 juny 1994) pàg. 4