Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 juliol 1886 Albi (França) |
Mort | 3 març 1962 (75 anys) Ziburu (França) |
Sepultura | Cimetière de Socoa (en) |
15è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa | |
11 juny 1931 – 3 març 1962 ← Georges de Porto-Riche – Jean Paulhan → | |
58è President de la Société des gens de lettres | |
1929 – 1930 ← Édouard Estaunié – Gaston Rageot → | |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptor, novel·lista |
Activitat | 1918 - |
Membre de | Acadèmia Francesa (1931–1962) |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Premis | |
|
Pierre Benoit (Albi, 16 juliol 1886 – Ziburu, 3 març 1962) fou un novel·lista francès i membre de l'Académie française.[1]
Era el fill d'un soldat francès, i destinà els seus anys a prestar serveis militars a l'Àfrica del nord, abans d'esdevenir un funcionari.[2] La seva primera novel·la, Koenigsmark, va ser publicada el 1918; L'Atlantide fou publicada l'any següent i li fou atorgat el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa. Benoit esdevingué membre del Académie el 1931.
Polític de dretes, fou admirador del feixista francès Charles Maurras. Durant l'ocupació nazi de França, Benoit s'uní al "Groupe Collaboration", un grup artístic pro-nazi altres membres del qual incloïen Abel Bonnard, Georges Claude i Pierre Drieu La Rochelle.[3] Això va dur-lo a ser arrestat el setembre 1944, i fou finalment alliberat després de sis mesos; la seva obra restà en la "llista negra" de col·laboradors nazis francesos durant els anys següents.