La pintura barroca italiana es va desenvolupar des de finals del segle xvi i al llarg de tot del xvii i bona part del xviii. Precisament el Barroc, com a moviment artístic diferenciat del classicisme i el seu epígon el manierisme, va néixer a Itàlia, concretament a Roma. No obstant, després es van desenvolupar escoles nacionals com l'espanyola o als Països Baixos. Dos són els principals moviments artístics, el tenebrisme-Caravaggisme i el classicisme romà-bolonyès. La pintura barroca italiana es va convertir, com la resta de l'art barroc, en un instrument de l'Església catòlica al servei de la Contrareforma, de manera que els pintors es van convertir, gràcies a les seves obres, en un intermediari necessari per aconseguir amb eficàcia l'ànim dels fidels.