La pintura flamenca es va desenvolupar des de començament del segle XV fins al segle xvii a Flandes i, per extensió, s'identifica la pintura de tota la regió formada per les Disset Províncies fins al darrer terç del segle xvi en què la revolta de la República de les Set Províncies Unides va produir una escissió entre els Països Baixos del sud que es continuen identificant com "flamencs" i els del nord que, sota la denominació de "neerlandesos" o "holandesos" varen iniciar la seva pròpia singladura artística a partir del segle xvii i coincidint amb l'arrancada del barroc.
El fort desenvolupament econòmic de la regió va fer que la pintura flamenca tingués els principals pintors del nord d'Europa i atragués molts pintors joves prometedors des de països veïns. Aquests pintors eren convidats a treballar per les diferents corts estrangeres i tenien una influència àmplia d'Europa.
La denominació "flamencs" va acabar definitivament per anomenar-se "belgues" després de 1830 amb la constitució del nou estat de Bèlgica.