La piroforicitat (del grec πυροφορος, purophoros, "portador del foc") és una propietat de les substàncies que fa que puguin inflamar-se espontàniament a l'aire.[1] Alguns exemples en són el sulfur de ferro i molts metalls reactius com l'urani,[2] quan es troben en pols o en làmines fines.
Els materials pirofòrics són, sovint, reactius enfront de l'aigua, i per això s'inflamaran quan entrin en contacte amb aigua o aire humit. Aquests materials poden ser utilitzats de manera segura en atmosferes d'argó o nitrogen (amb algunes excepcions). La majoria dels incendis pirofòrics han de ser extints amb un extintor de classe D per a metalls en flames.