 (1875)  | |
| Nom original | (la) Pius PP. IX |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (it) Giovanni Maria Battista Pietro Pellegrino Isidoro Mastai-Ferretti 13 maig 1792 Senigallia (Estats Pontificis) |
| Mort | 7 febrer 1878 (85 anys) Palau Vaticà (Regne d'Itàlia) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Tomb of Pius IX (en)  , Basílica de San Lorenzo fuori le mura |
 255è Papa | |
| 16 juny 1846 – 7 febrer 1878 ← Gregori XVI – Lleó XIII → | |
.svg){kind=small} Cardenal prevere Santi Marcellino e Pietro | |
| 14 desembre 1840 – 7 febrer 1878 ← Giacomo Giustiniani – Gaetano Baluffi → | |
| Bisbe d'Imola | |
| 17 desembre 1832 – 21 setembre 1846 ← Giacomo Giustiniani – Gaetano Baluffi → Diòcesi: bisbat d'Imola | |
| Arquebisbe de Spoleto | |
| 3 juny 1827 – ← Mario Ancaiani (en) – Ignazio Giovanni Cadolini → Diòcesi: arquebisbat de Spoleto | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1819–), diplomàtic |
| Orde religiós | Franciscans |
| Consagració | Pius VIII |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 7 de febrer |
| Participà en | |
| 8 desembre 1869 | Concili Vaticà I |
| 1846 | conclave de 1846 |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Mastai family (en) |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Conte Girolamo Mastai Ferretti i Caterina Solazzi |
Signatura  | |
 | |
 | |
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; [a] 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu. Després de començar com a liberal, va invertir posicions i va condemnar fermament el liberalisme. Va ser notable per convocar el Primer Concili Vaticà el 1868 i per perdre definitivament el control papal dels Estats Pontificis el 1870 contra el Regne d'Itàlia. Es va negar a abandonar la Ciutat del Vaticà, declarant-se "presoner al Vaticà". La seva diplomàcia barreja molts fracassos amb alguns èxits com Àustria-Hongria, Portugal, Espanya, Canadà, Toscana, Equador, Veneçuela, Hondures, El Salvador i Haití.
A la seva encíclica Ubi primum va destacar el paper de Maria en la salvació[1] El 1854, va promulgar el dogma de la Immaculada Concepció, articulant una llarga creença catòlica que Maria, la Mare de Déu, va ser concebuda sense pecat original. El seu Syllabus Errorum de 1864 va ser una forta condemna contra el liberalisme, el modernisme, el relativisme moral, la secularització i la separació entre l'Església i l'Estat. Pius va reafirmar definitivament l'ensenyament catòlic a favor de l'establiment de la fe catòlica com a religió estatal, quan fos possible. La seva crida al suport financer va resultar en la reactivació amb èxit de les donacions conegudes com l'òbol de Sant Pere. Va centralitzar el poder a l'església de la Santa Seu i de la Cúria Romana, alhora que va definir clarament l'autoritat doctrinal del Papa. El seu principal llegat és el dogma de la infal·libilitat papal. El papa Joan Pau II el va proclamar venerable el 6 de juliol de 1985 i el va beatificar el 3 de setembre de 2000. Pius IX va rebre el dia festiu litúrgic del 7 de febrer, data de la seva mort.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
- ↑ «Ubi primum». EWTN.com. [Consulta: 19 febrer 2021].