.jpg)
El papa Pius XII (nascut Eugenio Maria Giuseppe Giovanni Pacelli, pronunciació italiana: [euˈdʒɛːnjo maˈriːa dʒuˈzɛppe dʒoˈvanni paˈtʃɛlli]; 2 de març de 1876 - 9 d'octubre de 1958) va ser el cap de l'Església catòlica i el sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà fins a la seva mort el 3 de març a l'octubre de 1958. Abans de la seva elecció al papat, va exercir com a secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, nunci papal a Alemanya i cardenal secretari d'estat, on va treballar per concloure tractats amb diverses nacions europees i llatinoamericanes. inclòs el tractat Reichskonkordat amb el Reich alemany.[1]
Si bé el Vaticà va ser oficialment neutral durant la Segona Guerra Mundial, el Reichskonkordat i el seu lideratge de l'Església Catòlica durant la guerra segueixen sent objecte de controvèrsia, incloses les acusacions de silenci públic i inacció sobre el destí dels jueus.[2] Pius va emprar la diplomàcia per ajudar les víctimes dels nazis durant la guerra i, en dirigir l'Església per proporcionar ajuda discreta als jueus i altres, va salvar milers de vides.[3][4] Pius va mantenir vincles amb la resistència alemanya, i va compartir la intel·ligència amb els Aliats. La seva condemna pública més ferma del genocidi va ser considerada inadequada per les potències aliades, mentre que els nazis el van veure com un simpatitzant aliat que havia deshonrat la seva política de neutralitat del Vaticà.[5]
Durant el seu papat, l'Església catòlica va emetre el Decret contra el comunisme, declarant que els catòlics que professen la doctrina comunista havien de ser excomunicats com a apostats de la fe cristiana. L'Església va experimentar una severa persecució i deportacions massives del clergat catòlic al bloc oriental. Malgrat tot, el mateix Stalin encara estava obert a coordinar-se amb Pius XII en la lluita contra la persecució de l'Església catòlica.[6] Va invocar explícitament la infal·libilitat papal ex cathedra amb el dogma de l'Assumpció de Maria en la seva constitució apostòlica Munificentissimus Deus.[7] Les seves quaranta-una encícliques inclouen Mystici Corporis Christi, sobre l'Església com a Cos místic de Jesucrist; Mediador Dei sobre la reforma de la litúrgia; i Humani generis, en què va instruir els teòlegs a adherir-se a l'ensenyament episcopal i va permetre que el cos humà podria haver evolucionat a partir de formes anteriors. Va eliminar la majoria italiana al Col·legi de Cardenals el 1946.
Després de morir el 1958, el papa Pius XII va ser succeït per Joan XXIII. En el procés cap a la santedat, la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre de 1965 per Pau VI durant la sessió final del Concili Vaticà II. Va ser nomenat Servent de Déu per Joan Pau II l'any 1990 i Benet XVI el va declarar Venerable el 19 de desembre de 2009.[8]
Va ser un dels poquíssims papes que estigueren sempre al servei de l'administració de l'Església, amb escassíssima experiència pastoral.
- ↑ Joseph Bottum. The Pius War: Responses to the Critics of Pius XII. Lexington Books, 2004, p. 224–27. ISBN 9780739158883.
- ↑ Gerard Noel, The Hound of Hitler, p. 3 Encyclopædia Britannica Online – Reflections on the Holocaust: Further Reading; web 26 d'abril de 2013
- ↑ Coppa, Frank J. «Pius XII: Assessment». A: Encyclopædia Britannica, 29 June 2006. «he established the Vatican Information Service to provide aid to, and information about, thousands of war refugees and instructed the church to provide discreet aid to Jews, which quietly saved thousands of lives»
- ↑ «L'oro di Pio XII». archive.is, 13-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-13. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Roman Catholicism: the period of the world wars». A: Encyclopædia Britannica, 2016-02-17.
- ↑ TIMES, Special to THE NEW YORK «Stalin for Cooperation With Pope, Free Worship, Orlemanski Says; U.S. PRIEST QUOTES STALIN ON RELIGION» (en anglès). The New York Times, 13-05-1944.
- ↑ "Encyclopedia of Catholicism" by Frank K. Flinn, J. Gordon Melton; ISBN 0-8160-5455-X, p. 267
- ↑ Pitel, Laura «Pope John Paul II and Pope Pius XII move closer to sainthood». The Times [Londres], 19-12-2009.