Planeta superhabitable

Possible aspecte d'un planeta superhabitable. El to rogenc de les masses continentals és degut al color de la vegetació.[1]

Un planeta superhabitable és un tipus d'exoplaneta hipotètic similar a la Terra que presenta condicions més adequades per a l'aparició i evolució de la vida que el nostre propi planeta.[2][3] Als últims anys, un gran nombre d'experts han criticat el criteri antropocentrista en la cerca de vida extraterrestre.[4] Consideren que la Terra no representa l'òptim d'habitabilitat planetària en diversos aspectes, com ara el tipus d'estrella al voltant de la qual òrbita, superfície total, proporció coberta per oceans i la seva profunditat mitjana, intensitat del camp magnètic, activitat geològica, temperatura superficial, etc.[5][6] Per tant, és possible que hi hagi exoplanetes a l'Univers que ofereixin millors condicions per a la vida, permetent que sorgeixi amb més facilitat i que perduri durant més temps.[7]

Un extens reportatge publicat el gener del 2014 a la revista Astrobiology titulat Superhabitable Worlds, de René Heller i John Armstrong, recopila i analitza gran part dels estudis realitzats als anys anteriors.[8] Les investigacions d'aquests astrofísics permeten establir un perfil pels planetes superhabitables segons el tipus estel·lar, massa i ubicació en el sistema planetari, entre altres característiques.[5] Conclogueren que aquesta classe de planetes podrien ser molt més comuns que els anàlegs terrestres.[9]

A mitjans del 2015, encara no ha sigut confirmat cap exoplaneta que reuneixi totes les característiques d'un planeta superhabitable. Si la composició atmosfèrica i massa de Kepler-442b (que són desconegudes) es corresponen amb les d'un planeta d'aquesta tipologia, pot ser-ho considerant la seva ubicació a la zona d'habitabilitat,[n. 1] tipus d'estrella i mida estimada.[11]

  1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Plnts
  2. ↑ «Europa, tidally heated oceans, and habitable zones around giant planets» (en anglès). , p. 125-132.
  3. ↑ Williams, D.M.; Kasting, J.F. «Habitable Planets with High Obliquities» (en anglès). , p. 254–267.
  4. ↑ Perryman, 2011, p. 286
  5. ↑ 5,0 5,1 Heller i Armstrong, 2014, p. 5-10
  6. ↑ Moyer, Michael. «Faraway Planets May Be Far Better for Life» (en anglès), 31-01-2014. [Consulta: 20 abril 2015].
  7. ↑ Rushby, A.J.; Claire, M.W.; Osborn, H.; Watson, A.J. «Habitable Zone Lifetimes of Exoplanets around Main Sequence» (en anglès). , 18-09-2013, p. 833-849.
  8. ↑ Heller i Armstrong, 2014, p. 1
  9. ↑ Heller i Armstrong, 2014, p. 12
  10. ↑ Mendez, Abel «Habitable Zone Distance (HZD): A habitability metric for exoplanets» (en anglès). PHL, 10-08-2011. Arxivat de l'original el 11 de maig 2019 [Consulta: 22 juliol 2015]. Arxivat 11 de maig 2019 a Wayback Machine.
  11. ↑ PHL de la Universitat de Puerto Rico a Arecibo. «Planetary Habitability Laboratory» (en anglès), 02-04-2015. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 17 juliol 2015].


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.